La consellera Meritxell Borràs va anunciar fa pocs dies la creació de l’Índex de referència del lloguer a Catalunya. Aquesta notícia, sumada a la petició de regulació dels preus de lloguer fomentada per l’Ajuntament de Barcelona, ha creat una certa confusió sobre el paper regulador dels preus de lloguer d’aquest índex.
En primer lloc volem ressaltar la dificultat de creació d’aquest índex. Per tal que sigui efectiu l’Índex ha de recollir, i així ho anuncia el govern català, les més importants peculiaritats que afecten els immobles de lloguer, atès que no tots els habitatges són iguals. Principalment ha de tenir en compte la superfície de l’habitatge, l’estat de conservació, si està moblat o no, la ubicació o els serveis que disposi l’edifici.
Si l’Índex no contempla les dites singularitat dels immobles perdrà credibilitat quan compari habitatges molt diferents, perquè el preu de lloguer que s’està disposat a pagar en cada cas és molt diferent.
El Govern anuncia que per a la creació de l’índex es prendrà com a referència els contractes d’arrendament dipositats en el registre de fiances de l’INCASOL. Ara bé, la dificultat rau en què els paràmetres diferenciadors que hem indicat no consten en els contractes d’arrendament ( ni la superfície dels habitatges, ni l’estat de conservació, ni la ubicació, etc…); per tant, no es disposa de les dades precises per a construir un índex de referència amb credibilitat.
Amb tot això no volem dir que no es pugui crear aquest índex de referència, sinó que no es pot fer de manera immediata. Caldrà un procés de creació lenta -i també ho hem de dir feixuga pel que fa a la recollida de dades- que de ben segur comportarà pels propietaris noves obligacions en els tràmits administratius.
Si aquest registre s’estructura bé i vol tenir credibilitat estadística precisarà recollir informació d’un gran nombre d’habitatges; altrament els resultats estadístics poden resultar enganyosos. Repetim: la creació d’aquest registre no pot ser d’avui per demà.
En una segona fase es determinarà l’eficàcia de l’índex per la funció que s’ha creat: “modular els increments exagerats del lloguer que es puguin produir“; i caldrà avaluar l’eficàcia de les mesures que es poden determinar com la menció expressa, tant en el contracte com en la publicitat que se’n faci, que un preu de lloguer és superior a l’assenyalat per l’índex.
Per altres mesures, incentivadores o penalitzadores, caldrà comptar amb la voluntat política d’altres Administracions (l’estatal pel que fa a les bonificacions en l’IRPF o l’IS) o les municipals sobre l’IBI.
En quant al fet que l’índex incideixi sobre l’accés als ajuts per a la rehabilitació, si vol resultar un factor efectiu caldria prèviament establir uns ajuts que incentivin l’actualització dels habitatges de lloguer, cosa que en l’actualitat no existeix.
Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]
...
Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]
...
La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]
...
Aquest passat dimarts 22 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la Resolució de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat per la qual es declara 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat. Abans d’aquesta resolució, la Secretaria d’Habitatge va desestimar de forma genèrica les al·legacions presentades, entre d’altres […]
...