


Representants de la Confederació de Cambres de la Propietat Urbana i de les Associacions de Propietaris de Finques Urbanes s’han reunit recentment amb representants de diversos grups parlamentaris presents al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de reclamar-los que s’elimini la plusvàlua municipal que segons tres sentències emeses pel Tribunal Constitucional no s’ajusta a la Carta Magna.
src=”http://www.cambrapropietat.net/components/com_jce/editor/tiny_mce/plugins/article/img/trans.gif” alt=”Read More” />D’aquests, de moment, els únics que han rebut els representants de les Cambres –el president de la Confederació, Ángel Merino; i el Secretari General, Miguel Ángel Sánchez Fraile- han estat el PP, el PSOE, Ciutadans i ERC.
Els representants de les Cambres han qualificat de cordials i properes totes les reunions, durant les quals, a banda de donar a conèixer l’entitat, van fer saber als diputats que l’impost de la plusvàlua municipal es basa en una fórmula de càlcul “totalment anticonstitucional”. Ho ha posat en evidència la crisi, quan els ajuntaments han volgut cobrar l’impost tot i que les propietats, majoritàriament, s’han venut per un preu inferior al que s’havien comprat i per tant no havia benefici pel propietari sinó pèrdua. Més enllà, però, la Confederació demana l’eliminació de l’impost, que només grava l’increment de valor d’un terreny, tenint en compte que sobre la propietat immobiliària recauen tota mena d’impostos: el de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats; l’IBI, l’IRPF, l’Impost de Societats… en alguns casos amb motiu de la transmissió de la propietat i en d’altres, senzillament només pel fet de ser propietari d’una finca.
És davant aquest allau impositiu que les cambres catalanes i espanyoles demanen que desaparegui l’impost de la plusvàlua que gestionen els ajuntaments i que sigui la Hisenda pública o les Diputacions els que ingressin directament als consistoris part de la recaptació que obtenen dels immobles per les compravendes en IRPF i/o Impost de Societats.
Les cambres considerem que d’aquesta manera no davallen els ingressos municipals perquè l’administració central pot habilitar un sistema just que gravi l’existència de beneficis. D’aquesta manera s’evitaria que els propietaris hagin de pagar quan la transacció de la propietat els produeix una pèrdua o quan es veuen obligats a vendre’l forçosament en subhasta hipotecària; sobretot si es té en compte que la fórmula de càlcul és com a mínim dubtosa, i es fa sobre una base poc flexible de valors cadastrals desfasats en la majoria dels casos.
En fase de negociació
Els representants de la Confederació esperen la resposta de la resta de grups del Congrés. Tanmateix, esperen que el PP els faciliti el text legal que estan negociant amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Ciutadans i el PSOE.
Aquest text preveu que se l’elimini el pagament en cas que no existeixi plusvàlua o benefici (tal com estableixen les sentències del TC). En el cas que hi hagi benefici, es determinarà l’aplicació de nous percentatges, que variaran en funció del període de generació de la plusvàlua. Finalment, serà el preu de l’escriptura el que es tingui en compte per a l’operació, tot i que possiblement s’atorguin facultats inspectores als ajuntaments, que podrien revisar el valor aplicable per a calcular el benefici.
Si el text prospera, els ajuntaments perdran ingressos i seran ells els que, en cas de reclamació dels subjectes passius, s’hauran de fer càrrec dels muntants corresponents que s’admetin per via administrativa o que els imposin les sentències judicials, pel fet d’haver cobrat l’impost sense que realment hi hagués una plusvàlua. L’administració central ja ha dit que no es farà càrrec de les responsabilitats dels municipis, contràriament al que demanava la FEMP.
Les fotografies corresponen, per ordre, a les entrevistes amb el PP, el PSOE, Ciutadans i ERC.
El 24 de desembre de 2025 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret Llei 16/2025, de 23 de desembre, pel qual es prorroguen determinades mesures per fer front a situacions de vulnerabilitat social i s’adopten mesures en matèria tributària i de Seguretat Social. Ies prorroguen fins al 31 de desembre de […]
...
L’1 de gener va entrar en vigor la nova regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions. La principal conseqüència d’aquesta normativa és que la regulació de preus de les zones declarades d’habitatge residencial tensionat s’aplica també als contractes temporals i que, com hem indicat en comunicacions anteriors, afecta a 47 municipis de les comarques gironines. […]
...
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’adopció de mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme, una norma d’ampli abast que introdueix canvis rellevants en la regulació del lloguer d’habitacions i de temporada i en la política d’habitatge, amb un impacte directe sobre els propietaris. La llei ha estat aprovada amb els vots favorables […]
...
La Unió Europea ha presentat un pla que busca facilitar l’accés a l’habitatge a la classe treballadora, als joves i a les persones sense llar. Aquest pla inclourà també una regulació específica dels pisos turístics i impulsarà la construcció de nous habitatges, per tal d’augmentar l’oferta de lloguer disponible. El pla, però, no contempla controlar […]
...