Com es sabut, la defunció d’una persona comporta la transmissió del seu patrimoni a aquelles persones que s’hagin designat com hereus o legataris i aquestes transmissions estan subjectes no tan sols a l’impost de successions sinó també a l’impost conegut com a plusvàlua municipal.
És habitual, doncs, que els canvis de titularitat del patrimoni del causant comporti a les famílies uns certs problemes en la seva tresoreria, derivats dels tràmits de canvi de titularitat dels béns i dels impostos que recauen sobre aquestes transmissions.
També és cert que la transmissió del domicili familiar del difunt té un tracte preferencial en l’impost de successions, amb l’aplicació d’una reducció en la base imposable de l’impost del 95% del valor de l’habitatge. Si bé hi ha una condició: que l’hereu o hereus han de mantenir-se com a propietaris d’aquest immoble per un període mínim de 5 anys.
Hem volgut conèixer quin tracte dispensen els ajuntaments a la transmissió de l’habitatge familiar en l’impost anomenat plusvàlua municipal i ens ha quedat molt clar que cada ajuntament regula de manera molt diferent les bonificacions aplicables a la transmissió per herència de l’habitatge habitual.
Sense entrar en el detall d’aquestes regulacions, i per posar alguns exemples, podem dir que l’Ajuntament de Girona estableix pels hereus que siguin descendents, ascendents o cònjuges, bonificacions del 50% o del 20 % en funció del valor del sòl de l’immoble; i del 90% si l’hereu fos el cònjuge que ja fos copropietari del referit habitatge. Per la seva part, l’Ajuntament d’Olot preveu una bonificació del 70% sense més distinció. D’altra banda, l’Ajuntament de Figueres preveu una bonificació del 95 %, però cal mantenir una doble condició: l’immoble no es pot vendre i s’ha de mantenir com habitatge habitual en el decurs de 4 anys; altrament cal retornar l’import bonificat més els interessos. En quant a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols determina que les bonificacions aplicables per a l’habitatge familiar són del 75% si els hereus són descendents menors de 21 anys pels ascendents o el cònjuge, i del 50 % per aquells descendents de 21 o més anys. Aquest ajuntament considera habitatge familiar “aquell on s’hagués conviscut amb el causant els dos anys anteriors a la defunció“; altrament si l’immoble no te la consideració d’habitatge familiar la bonificació aplicable és del 10%.
Ens hem cenyit a ressenyar les peculiaritats dels municipis on la Cambra tenim oficina oberta. Podríem seguir amb altres municipis i seguiríem constatant les diferents regulacions aplicables. En resum, doncs, constatar que a la transmissió hereditària de l’habitatge familiar li és aplicable una reducció en l’impost de successions i bonificacions de diferent consideració i condicions en la plusvàlua municipal atenent a la regulació especifica de cada municipi.
Finalment, recordar que aquestes bonificacions, en molts casos, no són aplicades automàticament pels ajuntaments, sinó que les persones que pretenguin gaudir-ne les hauran de sol·licitar expressament al consistori corresponent.
El 27 de juny de 2022 va entrar en vigor el Reial Decret Llei 11/2022, de 25 de juny, de pròrroga i ampliació de les mesures aprovades pel Govern a l’anterior Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març, i que establia mesures de protecció social a les llars vulnerables davant dels efectes provocats per […]
...
Des del dimarts 28 de juny i fins al 15 de juliol, estarà obert el termini per demanar les subvencions per al pagament del lloguer o la cessió d’ús. Aquests ajuts van dirigits a facilitar l’accés i la permanència en un habitatge o habitació en règim de lloguer o cessió d’ús a sectors de població […]
...
Dins del programa d’ajuts Fons Next Generation Europe, des del 21 de juny i fins el 31 de desembre de 2022, es poden presentar sol·licituds a les convocatòries de subvenció pel programa per a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, tal i com es […]
...
La Cambra de la Propietat de Barcelona ha publicat el dossier “El control de alquileres como medida de la política de vivienda en España (1920-1976)”, elaborat per Joan Ràfols Esteve, economista, a l’abril de 1979 al número 548 de la Revista Información Comercial Española (ICE). En aquest informe es parla de la revisió de la […]
...