Tots sabem que per diferents raons la problemàtica referent a l’habitatge passa per moments difícils, i que urgeix l’aplicació de mesures que ajudin a resoldre determinades situacions, i que s’impulsin solucions per a les problemàtiques diverses que envolten el món de l’habitatge. Doncs bé, passen els mesos i les solucions no arriben, els processos reguladors s’allarguen i les mesures (més bones o més dolentes) encara no es poden aplicar.
El maig del 2017, el govern d’Espanya va presentar el nou Pla per l’Habitatge que ha de regir el període 2018-2021, però fins el 10 de març d’enguany no s’ha publicat al BOE. Encara estem molt lluny de la seva posada en funcionament, atès que l’aplicació i la gestió del Pla correspon a les diverses comunitats autònomes i perquè es pugui desenvolupar, primer s’han de formalitzar els convenis amb les respectives comunitats autònomes. Aquests convenis han de determinar, entre d’altres coses, el que és més important: com es finançarà tot el Pla; quins diners hi aporta l’Estat i quants la comunitat autònoma. Tal vegada aquest finançament anirà en funció dels pressupostos de l’Estat i de l’autonomia en qüestió, respectivament. Ara per ara ni l’Estat ni Catalunya disposen de pressupostos aprovats pel 2018. Això no ajuda en res.
A partir del moment que es tanqui el conveni, estarem pendents del decret de la Generalitat que concretarà com i en quines condicions s’aplicaran les mesures del Pla d’Habitatge a Catalunya, i els terminis en que es poden presentar les sol·licituds, etc….; el fet de que a hores d’ara no hi hagi Govern fa pensar que tots aquets tràmits no es resoldran amb la rapidesa que convindria a tots els afectats.
Quan es va presentar el Pla (maig del 2017) des de la Cambra vam fer un seguit de publicacions mitjançant aquest butlletí, l’Infocam, explicant les principals mesures d’ajuts que preveu el Pla. Ha passat tant de temps que potser serà bo de recordar-les novament, sens perjudici que quan arribi la seva publicació en el DOGC, ens estenguem novament en el detall de les mesures. Recordem, doncs, els principals programes d’ajuda a l’habitatge que preveu aquest Pla:
Tot i que tothom és conscient de la transcendència que pels afectats té la problemàtica de l’habitatge, les solucions no arriben amb la celeritat que seria desitjable.
Miquel Costa. Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
