Tots sabem que per diferents raons la problemàtica referent a l’habitatge passa per moments difícils, i que urgeix l’aplicació de mesures que ajudin a resoldre determinades situacions, i que s’impulsin solucions per a les problemàtiques diverses que envolten el món de l’habitatge. Doncs bé, passen els mesos i les solucions no arriben, els processos reguladors s’allarguen i les mesures (més bones o més dolentes) encara no es poden aplicar.
El maig del 2017, el govern d’Espanya va presentar el nou Pla per l’Habitatge que ha de regir el període 2018-2021, però fins el 10 de març d’enguany no s’ha publicat al BOE. Encara estem molt lluny de la seva posada en funcionament, atès que l’aplicació i la gestió del Pla correspon a les diverses comunitats autònomes i perquè es pugui desenvolupar, primer s’han de formalitzar els convenis amb les respectives comunitats autònomes. Aquests convenis han de determinar, entre d’altres coses, el que és més important: com es finançarà tot el Pla; quins diners hi aporta l’Estat i quants la comunitat autònoma. Tal vegada aquest finançament anirà en funció dels pressupostos de l’Estat i de l’autonomia en qüestió, respectivament. Ara per ara ni l’Estat ni Catalunya disposen de pressupostos aprovats pel 2018. Això no ajuda en res.
A partir del moment que es tanqui el conveni, estarem pendents del decret de la Generalitat que concretarà com i en quines condicions s’aplicaran les mesures del Pla d’Habitatge a Catalunya, i els terminis en que es poden presentar les sol·licituds, etc….; el fet de que a hores d’ara no hi hagi Govern fa pensar que tots aquets tràmits no es resoldran amb la rapidesa que convindria a tots els afectats.
Quan es va presentar el Pla (maig del 2017) des de la Cambra vam fer un seguit de publicacions mitjançant aquest butlletí, l’Infocam, explicant les principals mesures d’ajuts que preveu el Pla. Ha passat tant de temps que potser serà bo de recordar-les novament, sens perjudici que quan arribi la seva publicació en el DOGC, ens estenguem novament en el detall de les mesures. Recordem, doncs, els principals programes d’ajuda a l’habitatge que preveu aquest Pla:
Tot i que tothom és conscient de la transcendència que pels afectats té la problemàtica de l’habitatge, les solucions no arriben amb la celeritat que seria desitjable.
Miquel Costa. Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Ha començat una nova legislatura a Catalunya, en què el PSC governarà en solitari. No obstant això, necessitarà el suport d’altres formacions polítiques per a aprovar les principals lleis del mandat. Per aquest motiu, el PSC ha establert uns Acords de Govern amb Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns, fet que ha permès tant […]
...
La cèdula d’habitabilitat és el document administratiu que certifica que un habitatge compleix les condicions necessàries per poder-hi viure. Aquest certificat l’ha d’expedir la Generalitat de Catalunya i determina que l’habitatge no presenta riscos per a la seguretat i salut dels inquilins. Obligatorietat Aquesta cèdula és necessària en qualsevol transmissió, ja sigui que es vulgui […]
...
El Certificat d’Eficiència Energètica (CEE) és un document oficial que informa sobre el consum d’energia i les emissions de CO₂ d’un habitatge. Aquest certificat classifica l’habitatge en una escala que va de la lletra A (màxima eficiència) a la G (mínima eficiència). Aquesta classificació es basa en factors com l’aïllament tèrmic, l’orientació de l’habitatge, els […]
...
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
