Tots sabem que per diferents raons la problemàtica referent a l’habitatge passa per moments difícils, i que urgeix l’aplicació de mesures que ajudin a resoldre determinades situacions, i que s’impulsin solucions per a les problemàtiques diverses que envolten el món de l’habitatge. Doncs bé, passen els mesos i les solucions no arriben, els processos reguladors s’allarguen i les mesures (més bones o més dolentes) encara no es poden aplicar.
El maig del 2017, el govern d’Espanya va presentar el nou Pla per l’Habitatge que ha de regir el període 2018-2021, però fins el 10 de març d’enguany no s’ha publicat al BOE. Encara estem molt lluny de la seva posada en funcionament, atès que l’aplicació i la gestió del Pla correspon a les diverses comunitats autònomes i perquè es pugui desenvolupar, primer s’han de formalitzar els convenis amb les respectives comunitats autònomes. Aquests convenis han de determinar, entre d’altres coses, el que és més important: com es finançarà tot el Pla; quins diners hi aporta l’Estat i quants la comunitat autònoma. Tal vegada aquest finançament anirà en funció dels pressupostos de l’Estat i de l’autonomia en qüestió, respectivament. Ara per ara ni l’Estat ni Catalunya disposen de pressupostos aprovats pel 2018. Això no ajuda en res.
A partir del moment que es tanqui el conveni, estarem pendents del decret de la Generalitat que concretarà com i en quines condicions s’aplicaran les mesures del Pla d’Habitatge a Catalunya, i els terminis en que es poden presentar les sol·licituds, etc….; el fet de que a hores d’ara no hi hagi Govern fa pensar que tots aquets tràmits no es resoldran amb la rapidesa que convindria a tots els afectats.
Quan es va presentar el Pla (maig del 2017) des de la Cambra vam fer un seguit de publicacions mitjançant aquest butlletí, l’Infocam, explicant les principals mesures d’ajuts que preveu el Pla. Ha passat tant de temps que potser serà bo de recordar-les novament, sens perjudici que quan arribi la seva publicació en el DOGC, ens estenguem novament en el detall de les mesures. Recordem, doncs, els principals programes d’ajuda a l’habitatge que preveu aquest Pla:
Tot i que tothom és conscient de la transcendència que pels afectats té la problemàtica de l’habitatge, les solucions no arriben amb la celeritat que seria desitjable.
Miquel Costa. Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de Febrer de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
