La Càtedra d’Empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) ha publicat el seu sisè Policy Brief titulat “L’Habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys”, elaborat pels economistes Miquel Morell i Agustí Jover, i per Nil Ragàs, llicenciat en ADE, sota la coordinació del director de la Càtedra, el professor Josep Maria Raya. L’interès generat per aquest document ens ha portat a la Cambra de la Propietat Urbana de Girona a promoure’n la difusió entre els nostres associats.
Des de 1978, l’Estat ha anat aprovant successius Planes Estatales de Vivienda (PEV) en els quals ha definit diferents línies d’ajut i recursos pressupostaris amb l’objectiu de propiciar les condicions econòmiques i financeres idònies que permetin produir i aportar HPO al mercat. Els successius PEV han anat fent possible la producció d’HPO. Pel que fa a les qualificacions provisionals (concepte assimilable a habitatges iniciats) d’HPO a Catalunya, acollits als Planes Estatales de Vivienda y Planes Autonómicos, entre els anys 2004 i 201, es van registrar una mitjana anual de 6.194 qualificacions provisionals mentre que, entre 2013 i 2023, la mitjana anual ha estat de 1.569 HPO.
Per tant, el problema de l’habitatge que tenim a 2025 no és un fet conjuntural, sinó que fa 11 anys que no es destinen recursos de l’Estat a la promoció de nous HPO.
A partir de 2013, la Generalitat de Catalunya fa un sobreesforç de destinar recursos pressupostaris a la promoció d’HPO que té com a resultat un augment dels HPO acollits als plans autonòmics que queden però molt lluny de compensar els HPO que fins aleshores s’havien finançat amb càrrec als PEV.
L’esforç pressupostari que, a nivell agregat de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, han destinat a les polítiques d’habitatge entre 2013 i 2023, representa, de mitjana, el 0,29% del total d’obligacions reconegudes. Això evidencia que els poders públics no consideren l’habitatge com un servei bàsic i de primera necessitat de la ciutadania.
El dèficit d’HPO generat entre 2013 i 2023 a Catalunya afegit a les necessitats futures d’HPO pels propers 15 anys es quantifica en 20.866 nous HPO/any (aproximadament 18 vegades més del que venim produint), requereix replantejar-se de cap a peus les polítiques d’habitatge que s’han executat en el darrer decenni.
Durant el període 2013-2023, el 34% dels 13.320 HPO han estat promoguts per l’INCASOL i altres promotors públics, mentre que el 66% restant ha estat promogut per promotors privats (amb o sense ànim de lucre). Així doncs, la col·laboració publico-privada és clau per a incrementar la construcció d’habitatge protegit a Catalunya
Fa 11 anys que no es destinen recursos de l’Estat a la promoció de nous habitatges de protecció oficial (HPO).
La Càtedra d’Empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) ha publicat el seu sisè Policy Brief titulat “L’Habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys”.
D’aquest document s’extrauen diverses conclusions com que l’esforç pressupostari que, a nivell agregat de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, han destinat a les polítiques d’habitatge entre 2013 i 2023, representa, de mitjana, el 0,29% del total. Això evidencia que els poders públics no consideren l’habitatge com un servei bàsic i de primera necessitat de la ciutadania.
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de Febrer de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
