Així ha evolucionat l’habitatge protegit a Catalunya durant els últims 20 anys

Fa 11 anys que no es destinen recursos de l’Estat a la promoció de nous habitatges de protecció oficial (HPO).

La Càtedra d’Empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) ha publicat el seu sisè Policy Brief titulat “L’Habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys”, elaborat pels economistes Miquel Morell i Agustí Jover, i per Nil Ragàs, llicenciat en ADE, sota la coordinació del director de la Càtedra, el professor Josep Maria Raya. L’interès generat per aquest document ens ha portat a la Cambra de la Propietat Urbana de Girona a promoure’n la difusió entre els nostres associats.

Quines conclusions s’extrauen d’aquest document

La producció d’HPO a Catalunya i els Planes Estatales de Vivienda

Des de 1978, l’Estat ha anat aprovant successius Planes Estatales de Vivienda (PEV) en els quals ha definit diferents línies d’ajut i recursos pressupostaris amb l’objectiu de propiciar les condicions econòmiques i financeres idònies que permetin produir i aportar HPO al mercat. Els successius PEV han anat fent possible la producció d’HPO. Pel que fa a les qualificacions provisionals (concepte assimilable a habitatges iniciats) d’HPO a Catalunya, acollits als Planes Estatales de Vivienda y Planes Autonómicos, entre els anys 2004 i 201,  es van registrar una mitjana anual de 6.194 qualificacions provisionals mentre que, entre 2013 i 2023, la mitjana anual ha estat de 1.569 HPO.

Per tant, el problema de l’habitatge que tenim a 2025 no és un fet conjuntural, sinó que fa 11 anys que no es destinen recursos de l’Estat a la promoció de nous HPO.

Esforç pressupostari de la Generalitat de Catalunya

A partir de 2013, la Generalitat de Catalunya fa un sobreesforç de destinar recursos pressupostaris a la promoció d’HPO que té com a resultat un augment dels HPO acollits als plans autonòmics que queden però molt lluny de compensar els HPO que fins aleshores s’havien finançat amb càrrec als PEV.

L’esforç pressupostari que, a nivell agregat de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, han destinat a les polítiques d’habitatge entre 2013 i 2023, representa, de mitjana, el 0,29% del total d’obligacions reconegudes. Això evidencia que els poders públics no consideren l’habitatge com un servei bàsic i de primera necessitat de la ciutadania.

La magnitud del repte d’HPO que ha d’afrontar el país

El dèficit d’HPO generat entre 2013 i 2023 a Catalunya afegit a les necessitats futures d’HPO pels propers 15 anys es quantifica en 20.866 nous HPO/any (aproximadament 18 vegades més del que venim produint), requereix replantejar-se de cap a peus les polítiques d’habitatge que s’han executat en el darrer decenni.

La necessitat de buscar solucions a través de la col·laboració publico-privada

Durant el període 2013-2023, el 34% dels 13.320 HPO han estat promoguts per l’INCASOL i altres promotors públics, mentre que el 66% restant ha estat promogut per promotors privats (amb o sense ànim de lucre). Així doncs, la col·laboració publico-privada és clau per a incrementar la construcció d’habitatge protegit a Catalunya

Fa 11 anys que no es destinen recursos de l’Estat a la promoció de nous habitatges de protecció oficial (HPO).

La Càtedra d’Empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) ha publicat el seu sisè Policy Brief titulat “L’Habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys”.

D’aquest document s’extrauen diverses conclusions com que l’esforç pressupostari que, a nivell agregat de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, han destinat a les polítiques d’habitatge entre 2013 i 2023, representa, de mitjana, el 0,29% del total. Això evidencia que els poders públics no consideren l’habitatge com un servei bàsic i de primera necessitat de la ciutadania.