La Llei 12/2023, de 24 de maig, per al dret a l’habitatge, va entrar en vigor el 26 de maig de 2023, tot establint nombroses mesures respecte a l’arrendament d’habitatge regulat a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
Per saber a quins contractes els serà d’aplicació la nova normativa de la Llei 12/2023, hem d’acudir a l’article 2 de la LAU que defineix de la següent manera l’arrendament d’habitatge: “Es considera arrendament d’habitatge aquell lloguer que recau sobre una edificació habitable, el destí primordial del qual sigui el de satisfer la necessitat permanent d’habitatge de l’arrendatari”.
I l’article 3 qualifica els arrendaments d’ús diferent del de l’habitatge, immobles que poden ser perfectament un habitatge, però l’ús dels quals no reuneix la condició de destí permanent: “1. Es considera arrendament per a ús diferent del de l’habitatge aquell arrendament que, recaient sobre una edificació, tingui per destí primordial un diferent de l’establert a l’article anterior. 2. En especial, tindran aquesta consideració, els arrendament de finques urbanes celebrats per temporada, sigui aquesta d’estiu o de qualsevol altra, i els celebrats per a exercir-se a la finca una activitat industrial, comercial, artesanal, professional, recreativa, assistencial, cultural o docent, siguin quines siguin les persones que ho celebrin”.
El contracte d’arrendament de temporada es regeix per la voluntat de les parts i s’aplica per al lloguer a estudiants per al curs universitari, al lloguer per trasllat laboral o al que només inclou períodes de curta durada de l’estada.
Aquests tipus d’arrendament no estaran subjectes a cap limitació en la fixació de la renda ni tampoc en la seva revisió, ni resulta d’aplicació a aquests contractes l’obligació que l’arrendador se’n faci càrrec de les despeses de formalització del contracte.
Tanmateix, hem d’indicar que existeix una disposició en la Llei per al dret a l’habitatge que assenyala que, en el termini de 6 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, es crearà un grup de treball per a una proposta normativa de regulació d’aquests contractes.
Es tracta d’una modalitat de lloguer en augment davant les rendes tan altes d’un habitatge complet.
Pel que fa al seu règim jurídic, és un arrendament que no es pot qualificar d’arrendament d’habitatge, perquè li falta la característica que indica l’article 2 de la LAU, “satisfer la necessitat permanent d’habitatge de l’arrendatari”, ja que resulta insuficient una habitació per desenvolupar la vida de l’arrendatari que està obligat a compartir serveis indispensables, per la qual cosa la seva regulació serà definida pel Codi Civil.
Pel fet que no està regit per la LAU, a aquest arrendament no l’afecta la regulació de la Llei per al dret a l’habitatge.
Aquesta modalitat d’arrendament va ser expressament exclosa de la LAU, perquè ha quedat sotmesa a la legislació de cada comunitat autònoma, en virtut de la Llei 4/2013, de 4 de juny, de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer.
En aquest tipus de contractes tampoc no s’aplicaran les mesures de la Llei per al dret a l’habitatge, ja que cada comunitat autònoma té la seva pròpia normativa.
La LAU preveu que els arrendaments d’habitatge, la superfície dels quals sigui superior a 300 m² o en els que la renda inicial excedeixi en 5,5 vegades el salari mínim interprofessional, es regiran per la voluntat de les parts i, per tant, no se’ls apliquen amb caràcter imperatiu els articles de la LAU modificats per la Llei per al dret a l’habitatge ni tampoc la limitació extraordinària de l’actualització de la renda.
En conclusió, hi ha diferents arrendaments que s’escapen de les limitacions imposades per la Llei per al dret a l’habitatge, que previsiblement aniran amb augment pels arrendadors que pretenen fugir de les limitacions. Ara bé, com, abans dèiem, hem de tenir present que els contractes de temporada estan en estudi i haurem d’estar atents per veure si el control i les limitacions arriben finalment a aquests arrendaments.
Els propietaris de 2 o menys habitatges queden exclosos de la moratòria. Com vàrem informar recentment, el Decret de 23 de desembre del 2025 que prorrogava la moratòria dels desnonaments, no va comptar amb el suport parlamentari suficient per a la seva convalidació i va quedar derogat. Pocs dies més tard, el 3 de febrer […]
...
Si es comercialitzen lloguers turístics de curta durada a través de plataformes digitals, des del passat 2 de gener de 2026 és obligatori comunicar-ho al Registre de la Propietat. Així ho informa la nova disposició legal, concretament l’Ordre VAU/1560/2025, de 22 de desembre. A qui afecta aquesta obligació? Aquesta obligació afecta únicament els lloguers de […]
...
El 24 de desembre de 2025 es va publicar un Reial Decret Llei pel qual es prorrogava la suspensió de desnonaments i llançaments judicials per impagament de la renda dels lloguers de persones vulnerables sense alternativa habitacional, entre altres mesures. Aquest decret, que agrupava mesures de diferents àrees, havia de ser convalidat o derogat pel […]
...
Bonificacions del 100%, del 90%, del 70%, del 60% i del 50%. El tema torna a estar d’actualitat arran de l’anunci del president del Govern espanyol sobre la possibilitat d’oferir bonificacions del 100% per a aquells propietaris arrendadors que no incrementin el preu de l’arrendament en la renovació dels contractes. De moment, però, només es […]
...
