
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat suport als afectats que van assumir les despeses hipotecàries després de signar el contracte de préstec amb el banc.
Tot i això, amb els anys, ha anat sorgint el dubte entre demandants i demandats:
Doncs ho respon la nova sentència publicada pel TJUE aquest 25 de gener del 2024. Aquesta sentència conclou que els tribunals espanyols van infringir el Dret europeu en acotar a deu anys el termini de prescripció a partir del pagament de les despeses hipotecàries, sense tenir en compte si l’usuari era coneixedor dels seus drets o disposava de prou temps per recórrer.
A partir d’ara, el rellotge comença a córrer una vegada el consumidor coneix els seus drets i disposa de temps material suficient per poder presentar un recurs, sense establir-hi una data concreta d’expiració del termini legal.
Els magistrats han examinat un cas que va arribar fins a l’Audiència Provincial de Barcelona. Allà, els jutges han estat revisant els recursos de tres bancs que es van negar a restituir les quantitats reclamades pels seus clients al·legant que havia expirat el termini legal de deu anys previst al Codi Civil català per exigir els diners. Aquest argument va ser avalat en segona instància, forçant el recurs dels usuaris afectats. No obstant això, el TJUE ha dictat sentència instant a la justícia espanyola a ampliar aquest termini, però sense fixar una data concreta. D’aquesta manera, rebutja que els casos prescriguin al cap de deu anys d’haver abonat les despeses si els clients no van ser informats degudament dels seus drets.
En definitiva, a partir d’aquesta sentència del TJUE , només es pot defensar que l’afectat coneix l’abusivitat de la seva clàusula quan el banc acrediti el coneixement que l’afectat tenia constància de la seva abusivitat o quan l’afectat obté la sentència ferma que ha declarat l’abusivitat. Són aquests fets, i no altres, els que fan córrer els terminis, que no poden computar a partir del pagament de les factures, com defensava abans l’Audiència Provincial de Barcelona.
Després de la darrera sentència del Tribunal Suprem, els consumidors poden recuperar el 100% de les despeses de gestoria, taxació i registre i el 50% de les despeses de notaria. A això, cal sumar-hi els interessos legals.
Segons l’Associació d’Usuaris Financers hi ha uns vuit milions d’afectats per aquesta clàusula i la quantia mitjana a recuperar és de 1.500€.
La primera cosa que cal fer és reunir totes les factures abonades o justificants de pagaments efectuats durant la formalització del contracte. També cal aportar còpia de l’escriptura de préstec hipotecari o de compravenda amb subrogació, si escau.
Per presentar la reclamació podeu acudir en primera instància al servei d’atenció al client del mateix banc. A Internet trobareu diferents models d’escrit de reclamació de les despeses hipotecàries.
Si el banc rebutja la sol·licitud o no respon oferint cap negociació en un termini de dos mesos, es pot anar als tribunals o elevar la queixa al Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya. Per això és important que quedi constància que hem fet aquest primer pas, de manera que si ho hem fet presencialment a una de les oficines de l’entitat, cal demanar una còpia segellada de la sol·licitud. Aquest primer tràmit es pot fer també per correu electrònic o a través del web del mateix banc si aquest té habilitada aquesta opció.
Un cop fet aquest primer pas, la resolució del Banc d’Espanya ens arribarà en un termini de quatre mesos. No és vinculant, però sí que ens servirà per insistir davant de la nostra entitat. Si aquesta continua sense atendre la nostra reclamació, la rebutja al·legant que no és procedent o que estem fora de termini o, fins i tot, si ens exigeix més documentació o que reescrivim la reclamació, el següent pas és acudir al jutjat especialitzat en clàusules hipotecàries abusives que ens correspongui.
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’adopció de mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme, una norma d’ampli abast que introdueix canvis rellevants en la regulació del lloguer d’habitacions i de temporada i en la política d’habitatge, amb un impacte directe sobre els propietaris. La llei ha estat aprovada amb els vots favorables […]
...
La Unió Europea ha presentat un pla que busca facilitar l’accés a l’habitatge a la classe treballadora, als joves i a les persones sense llar. Aquest pla inclourà també una regulació específica dels pisos turístics i impulsarà la construcció de nous habitatges, per tal d’augmentar l’oferta de lloguer disponible. El pla, però, no contempla controlar […]
...
Actualització del 2 de desembre: El sistema de facturació VeriFactu, previst inicialment per a l’1 de gener de 2026, s’endarrereix i no serà obligatori fins a l’1 de gener de 2027. Segons fonts d’Hisenda, el canvi té com a objectiu facilitar l’adaptació dels autònoms i empreses. Quins propietaris arrendadors es veuran afectats per la nova […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe trimestral del preu del lloguer, elaborat a partir de les dades de fiances registrades, que permet fer una anàlisi del mercat del lloguer durant el segon trimestre de l’any 2025. Totes poblacions analitzades mostren un increment moderat del preu de lloguer i […]
...