Arrendament d’una habitació: efectes fiscals

La pujada del tipus d’interès bancari i el desmesurat IPC fa que el lloguer d’una habitació s’hagi convertit en una opció per obtenir ingressos. Ara bé, en cas que ens decidim per aquesta opció, convé conèixer els aspectes fiscals més rellevants d’aquest tipus de contracte.

Es perd la deducció per inversió en habitatge habitual?

Aquesta deducció només és aplicable per a les adquisicions d’immobles amb destinació a habitatge habitual realitzades abans de l’1 de gener de 2013. Si lloguem una habitació, per poder continuar mantenint l’aplicació d’aquesta deducció cal que mantinguem el seu ús com a residència habitual, per tant, el contracte d’arrendament haurà de recollir les zones que s’arrendin per a ús exclusiu de l’arrendatari i cal un segon requisit consistent en què l’arrendament es faci després que s’hagi produït una residència habitual a l’immoble per més de tres anys abans del contracte d’arrendament.

En cas de no haver-hi residit més de tres anys continuats amb anterioritat a l’arrendament de l’habitació, per a l’Agència Tributària hi haurà un excés de deducció per la part proporcional que correspongui a la part de l’habitatge arrendat, i cal procedir a la rectificació de les autoliquidacions presentades i al reintegrament de la part proporcional de les quantitats indegudament deduïdes, als quals s’han d’addicionar interessos de demora.

Emplenats els anteriors, el “peatge” que l’Agència Tributària imposa serà que només podrem aplicar la deducció a la declaració per la part proporcional de l’immoble que es correspon amb les dependències que utilitza el contribuent com a residència habitual i d’ús comú, exclòs el percentatge d’aquelles dependències amb destinació privada de l’arrendatari.

S’aplica la reducció del 60% a la declaració de l’IRPF?

A la declaració de la renda, les rendes derivades del lloguer es qualifiquen de rendiments íntegres del capital immobiliari i els és aplicable una reducció del 60% si la destinació d’aquest arrendament és per a residència habitual permanent de l’arrendatari, sempre que no constitueixi una activitat econòmica per l’arrendador. Doncs bé, es pot aplicar la reducció a l’arrendament d’habitacions, si bé queden exclosos aquells lloguers d’habitacions per a ús de vacances, turístic, per temporades, cursos lectius, estiu o qualsevol altra amb una finalitat diferent de la residència habitual.

Què ocorre amb les despeses per arrendament d’habitació a la declaració de la renda?

Totes les despeses necessàries en què incorri l’arrendador per a l’arrendament d’una habitació es poden incloure per a la determinació del rendiment net derivat dels rendiments de capital immobiliari, però només aquelles corresponents al període de temps en què es trobi vigent el lloguer, quantitats destinades a l’amortització de l’immoble per la part corresponent a l’estada destinada a l’ús privat de l’arrendatari respecte dels dies en què hagi durat el lloguer, inclosa. Despeses d’aigua, llum, gas i internet que es corresponguin amb l’arrendament parcial de l’habitatge durant els dies de lloguer també seran deduïbles si es paguen en exclusiva per l’arrendador, de manera que, si fos l’arrendatari qui els paga i suporta, el propietari no es podria deduir cap quantitat.

Si els imports d’aquestes despeses es repercuteixen a l’inquilí de manera proporcional a la mida de la superfície de l’estada llogada sobre el total de l’immoble, aquestes computaran com a deduïbles del rendiment íntegre del capital immobiliari prorratejat.

En tots dos supòsits es recomana que el contracte d’arrendament o similar confeccionat entre arrendador i arrendatari reculli expressament la distribució d’aquestes despeses o l’existència de comptadors individuals.