El Tribunal Constitucional haurà de resoldre sobre els decrets d’habitatge 17/2019 i 1/2020 ja que, segons el Partit Popular -autor del recurs-, suposen un atac frontal al dret a la propietat privada i una vulneració competencial en matèria de drets ja que tant l’Estatut de Catalunya com la Constitució espanyola, estableixen que un dret fonamental com el de la propietat privada mai pot ser alterat a través d’un decret llei.
L’al·legació se centra en els conceptes més polèmics d’aquests decrets, com el d’expropiació forçosa, el de gran tenidor d’habitatge i el d’habitatge buit, que segons els recurrents, són clarament inconstitucionals i suposen una indefensió del propietari enfront de les possibles ocupacions.
La formació política també considera que els decrets són contraris a les famílies que esperen un habitatge social, i les que decideixen invertir i estalviar a través de l’habitatge o que decideixen convertir l’habitatge en el seu projecte empresarial sense que per això hagin de ser qualificats d’especuladors.
Cal tenir en compte que poc després de l’aprovació dels decrets d’habitatge, una altra formació política, en aquest cas Ciutadans, va portar el text al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que va resoldre que hi havia aspectes del decret que eren inconstitucionals, malgrat que el seu dictamen no és vinculant. El Consell ja posava en qüestió la definició d'”habitatge buit”, que considera que la nova definició que recull l’article 3 del decret llei del Govern vulnera dos articles de la Constitució que protegeixen el dret dels propietaris a recuperar els habitatges ocupats.
El Govern va aprovar el decret el mes de març de 2019, però al desembre del mateix any va aprovar una modificació per aconseguir els suports necessaris per tirar-lo endavant al Parlament. Un dels canvis importants que va incorporar el text és que els bancs i els fons d’inversió, que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, també estaran obligats a fer aquest gest amb “les famílies a qui se’ls acabi el contracte de lloguer”, les que “es trobin afectades per processos de desnonament” o bé les que estiguin “ocupant un habitatge” sense cap tipus de contracte i puguin demostrar que porten més de sis mesos vivint al pis en el moment d’entrada en vigor de la llei i que estiguin en situació de vulnerabilitat.
El 25 de febrer de 2025, el Govern de Catalunya va aprovar el Decret Llei 2/2025, el qual estableix mesures com l’ampliació dels drets de tanteig i retracte de l’Administració en zones tensades o la creació d’un Registre de Grans Tenidors d’Habitatges. Inicialment, aquesta regulació no afectava els contractes de lloguer temporal. No obstant això, […]
...
La fiança és l’import que l’arrendatari entrega a l’arrendador com a garantia que el primer complirà amb les obligacions pactades en el contracte de lloguer ja que, si no és així, i la propietat presenta desperfectes una vegada ha finalitzat el contracte, el propietari podrà retenir parcialment o totalment aquesta quantitat. La fiança és un […]
...
Catalunya i Euskadi volen respondre conjuntament a les dificultats creixents d’accés a l’habitatge. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha assegurat que “és imprescindible mantenir les inversions en habitatge de manera permanent els propers anys i amb fons suficients per donar suport a l’ampliació dels parcs d’habitatge públics […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona et convida a visitar l’exposició “Fires’25”, una mostra col·lectiva dels socis de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Girona. L’exposició es podrà visitar a la seu de la Cambra, al carrer Ciutadans, 12, de Girona, fins al 30 d’octubre. Estarà oberta al públic de dilluns a divendres, de 17 a […]
...
