La bombolla immobiliària dels lloguers vista des de Girona

Fa unes setmanes que apareix reiteradament en els mitjans de comunicació l’expressió “bombolla immobiliària” referida al mercat de lloguer. A mida de reiterar la notícia potser ens acabarem alarmant, però entenc que no hauria de ser així i més quan les dinàmiques del mercat de lloguer poden ser diferents en una ciutat com Barcelona respecte d’altres indrets de Catalunya.

Amb les dades a la mà dèiem fa pocs dies que els lloguers a Girona,  després de 5 anys amb valors propers als 500€,  superen aquesta xifra i de mitjana se situen en 513€. També podem constatar que aquesta renda de 513€, si bé representa un increment del 8% respecte del trimestre anterior, no deixa de ser un 21% més baixa que el preu de lloguer que regia el tercer trimestre de l’any 2008.

Aquest petit increment no el podem qualificar de “bombolla immobiliària dels lloguers”, sobretot venint de cinc anys seguits on els preus han estat estables entorn els 500€, i atenent a la forta correcció de preus que la crisi va aplicar entre el 2008 i el 2012.

Si bé és cert que el mercat de lloguer actualment està sotmès a certes tensions atès que no hi ha tanta oferta com es voldria mentre que la demanda de pisos segueix molt activa, la continuïtat d’aquesta situació pot consolidar la recuperació dels preus, que ben segur serà de diferent manera a Barcelona -ciutat cosmopolita on la recuperació econòmica i la globalització fa que la demanda dels pisos de lloguer sigui encara més intensa i les noves modalitats dels habitatges turístics contribueixen a empitjorar la situació-, que a Girona, on aquests factors actuen en molt menor intensitat.

La situació descrita desperta un cert intervencionisme de l’administració, fins al punt que ja  s’està especulant amb la possibilitat de regular el mercat de preus d’una manera o altra. Tots tenim present els efectes de les regulacions que varen originar les anomenades “rendes congelades”, que no va ser cap altre que l’enfonsament de l’oferta de pisos; ningú estava disposat a construir pisos per a llogar o cedir en arrendament els que tenia en propietat, i així Espanya es va convertir en un dels països europeus amb un mercat de lloguer més reduït.

Ara, en l’actual societat dinàmica i globalitzada on vivim, no ens podem permetre tornar a minimitzar el mercat de lloguer. Al contrari, cal enfortir-lo. El lloguer és una bona opció perquè hi ha moments i situacions a la vida que convé llogar, així com hi ha altres situacions i moments on el que convé es comprar l’habitatge.

El paper de l’administració ha de ser el d’incentivar la incorporació d’habitatges al mercat de lloguer; ha de donar impuls a tota mena de mesures que donin seguretat als propietaris en cas d’impagament, entre ells fent que la justícia actuï amb celeritat. L’administració ha de promoure que els grans tenidors d’immobles -bancs i altres entitats similars- posin en lloguer part de l’estoc que tenen. De fet, a la mateixa administració li interessa disposar d’habitatge social per respondre a les demandes de la societat; per tant ha d’establir unes condicions al mercat que permeti que la construcció d’habitatges per a posar-los en lloguer sigui factible. Val a dir que com aquestes actuacions no són fàcils ni immediates, és preferible que l’administració treballi mentrestant en generar incentius que incrementin el nombre d’habitatges en lloguer. Això és més efectiu i plausible que tornar a les velles pràctiques d’intervenir en els preus.

Miquel Costa. Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona