Una sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem, de 18 de gener de 2017, deixa clar en relació a les clàusules sòl que no es poden aplicar les normes protectores dels consumidors a aquelles persones que no tenen aquesta condició. Concretament, el Tribunal exclou de la condició de consumidors els prestataris que van adquirir la finca, per a la qual van demanar la hipoteca, per tal d’integrar-la en una activitat empresarial o professional.
Diu la sentència del Suprem que “no procedeix fer el control de transparència qualificat de les condicions incloses en els contractes hipotecaris fets amb no consumidors”. És a dir, aquests prestataris no podran adduir un “error propi” o un “vici de consentiment”, que els hauria comportat no conèixer la “càrrega econòmica” del contracte de préstec hipotecari contractat.
La mateixa resolució del tribunal espanyol estableix, a més, que tampoc procedeix aplicar el control d’”abusivitat” en els contractes on l’adherent no és consumidor; és a dir, els titulars d’aquests contractes no podran al·legar un desequilibri enfront de l’entitat bancària, ni tampoc que no tenien la possibilitat d’haver pogut comparar el préstec hipotecari contractat amb altres ofertes existents al mercat.
És precisament aquesta connexió entre transparència i abús, que ha ressaltat la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 21 de desembre de 2016, la que no permet que es pugui realitzar un control de transparència en els contractes de préstec hipotecari on el contractant no té la condició legal de consumidor.
Ni el legislador comunitari ni l’espanyol no han fet encara el pas d’oferir una modalitat especial de protecció al contractant d’un préstec hipotecari que no sigui consumidor, més enllà d’adreçar-lo a la legislació civil i mercantil general sobre el respecte a la bona fe i al just equilibri de les prestacions, per evitar situacions d’abús contractual.
Actualització del 2 de desembre: El sistema de facturació VeriFactu, previst inicialment per a l’1 de gener de 2026, s’endarrereix i no serà obligatori fins a l’1 de gener de 2027. Segons fonts d’Hisenda, el canvi té com a objectiu facilitar l’adaptació dels autònoms i empreses. Quins propietaris arrendadors es veuran afectats per la nova […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe trimestral del preu del lloguer, elaborat a partir de les dades de fiances registrades, que permet fer una anàlisi del mercat del lloguer durant el segon trimestre de l’any 2025. Totes poblacions analitzades mostren un increment moderat del preu de lloguer i […]
...
El 25 de febrer de 2025, el Govern de Catalunya va aprovar el Decret Llei 2/2025, el qual estableix mesures com l’ampliació dels drets de tanteig i retracte de l’Administració en zones tensades o la creació d’un Registre de Grans Tenidors d’Habitatges. Inicialment, aquesta regulació no afectava els contractes de lloguer temporal. No obstant això, […]
...
La fiança és l’import que l’arrendatari entrega a l’arrendador com a garantia que el primer complirà amb les obligacions pactades en el contracte de lloguer ja que, si no és així, i la propietat presenta desperfectes una vegada ha finalitzat el contracte, el propietari podrà retenir parcialment o totalment aquesta quantitat. La fiança és un […]
...
