Una vegada més s’ha prorrogat les mesures del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març que en definitiva estableixen la suspensió temporal dels procediments de desnonament i els llançaments per a les llars sense alternativa d’habitatge.
Aquestes mesures tenien raó de ser en les dates en què es va publicar aquest Reial decret llei per a protegir a les famílies vulnerables a conseqüència de la crisi originada per la pandèmia, davant la impossibilitat dels llogaters de complir amb la seva obligació de pagament de la renda, el que podia justificar la intromissió de l’Estat en un bé que forma part de la propietat privada de l’arrendador.
Però el cert és que havent transcorregut quasi dos anys des de l’aprovació d’aquesta normativa, el Govern ha dictat el Reial decret llei 2/2022, de 22 de febrer, per prorrogar, una vegada més, la suspensió dels desnonaments i llançament fins al 30 de setembre de 2022 en els casos de famílies que es trobin en una situació de vulnerabilitat econòmica.
Des del punt de vista de la Cambra, no sembla correcte continuar traslladant la responsabilitat de l’Estat (que hauria de disposar d’un parc d’habitatges suficients per donar solució residencial a les famílies vulnerables) als arrendadors d’habitatges, que han de patir la suspensió dels desnonaments i llançaments. El que sens dubte no s’aconseguirà amb la pròrroga d’aquestes mesures és fomentar el lloguer. Tot el contrari, perquè hem de ser conscients que, si davant la manca de pagament del lloguer o l’ocupació d’un habitatge sense cap títol, ens podem trobar amb la suspensió de la possibilitat de poder recuperar l’habitatge si així ho sol·licita el llogater, endarrerint la recuperació de la possessió per part de l’arrendador, cada cop aquest serà més reticent a llogar el seu habitatge.
A continuació exposem les mesures que continuen vigents fins al 30 de setembre de 2022.
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de Febrer de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...