Mesures fiscals contingudes a la Llei pel dret a l’habitatge

La nova Llei pel dret a l’habitatge recull mesures de caràcter fiscal que afecten l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost sobre béns immobles (IBI). En concret, aquestes mesures plantegen canvis en els incentius fiscals als propietaris a l’IRPF, aspecte que provocarà o bé que el propietari a l’hora de llogar decideixi cobrar més al llogater havent de pagar més a Hisenda, o bé rebaixar el lloguer i, per tant, pagar menys a l’Agència Tributària. Aquesta mesura és un mecanisme per intentar augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer.

Aquestes són les principals novetats que comporten aquestes mesures fiscals:

IRPF 

Des de l’any 1999, l’arrendador gaudeix d’un règim fiscal molt beneficiós: pot reduir la seva renda immobiliària el 60% si lloga l’immoble per ser un habitatge habitual.

A partir de l’1 de gener de 2024, per als contractes d’arrendament d’immobles destinats a habitatge habitual formalitzats a partir del 26 de maig de 2023, es rebaixa aquesta reducció al 50%.

No obstant això, val a dir que la reducció pot augmentar si es donen les següents circumstàncies:

• Reducció del 90% si el nou contracte s’ha formalitzat en una zona de mercat tensat si hi ha una rebaixa d’almenys un 5% en relació amb l’última renda actualitzada del contracte anterior del mateix habitatge.
• Reducció del 70% quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

1. Quan el contribuent hagi llogat per primera vegada l’habitatge, quan aquest es trobi en zona de mercat tens i el llogater tingui una edat compresa entre 18 i 35 anys. Si existeixen diversos inquilins en el mateix habitatge, aquesta reducció s’aplicarà proporcionalment sobre la part de rendiment net que correspongui als esmentats llogaters.
2. Quan l’arrendatari sigui una Administració Pública o entitats del tercer sector, o acollida a algun programa públic d’habitatge que limiti la renda del lloguer.

• Reducció del 60% quan l’habitatge hagi estat objecte d’una actuació de rehabilitació en els dos anys anteriors a la data de formalització del contracte.

Règim transitori

Per als contractes d’arrendament d’habitatge formalitzats abans del 26 de maig de 2023 continuarà sent aplicable la reducció del 60% als rendiments nets del lloguer.

IBI 

Abans de l’aprovació de la Llei pel dret a l’habitatge, els Ajuntaments ja podien exigir un recàrrec de fins al 50% de la quota líquida de l’IBI als immobles d’ús residencial que es troben desocupats. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei:

• Els Ajuntaments poden establir el recàrrec fins al 100% de la quota líquida de l’impost quan el període de desocupació sigui superior a tres anys.
• Els Ajuntaments podran augmentar el percentatge de recàrrec fins al 150% si el titular té 2 o més immobles desocupats en el mateix terme municipal.

Els recàrrecs no podran aplicar-se fins que l’Ajuntament hagi formalitzat la corresponent declaració de desocupació dels immobles afectats, prèvia audiència del contribuent.

Entre les causes justificades de desocupació temporal que impedeixen l’aplicació dels recàrrecs trobem les següents:

• Trasllat temporal per raons laborals o de formació.
• Canvi de domicili per situació de dependència o per raons de salut o emergència social.
• Immobles destinats a usos d’habitatge de segona residència amb un màxim de quatre anys de desocupació continuada.
• Immobles subjectes a actuacions d’obra o rehabilitació, o altres circumstàncies que impossibilitin la seva ocupació efectiva.
• Habitatge que estigui sent objecte d’un litigi o causa pendent de resolució judicial o administrativa que n’impedeixi l’ús i la disposició.
• Immobles els titulars dels quals, en condicions de mercat, ofereixin en venda, amb un màxim d’un any en aquesta situació, o de lloguer, amb un màxim de sis mesos en aquesta situació.
• Per al supòsit d’immobles de titularitat d’alguna Administració Pública, es considerarà també com a causa justificada: ser objecte l’immoble d’un procediment de venda o de posada en explotació mitjançant arrendament.