
Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona alertem que les dades confirmen que l’oferta d’habitatge de lloguer no para de disminuir i, com a conseqüència, augmenta la dificultat d’accés a l’habitatge. L’escassa oferta i la gran demanda provoca que la situació es converteixi en una subhasta en la qual els més perjudicats són les economies més febles. . Aquestes tampoc troben solucions en habitatge social, ja que des de fa dècades no se’n construeix, ni de públic ni de privat.
Des d’un inici, les administracions han optat per crear un enfrontament amb els arrendadors, ja siguin petits o grans, amb una inacabable bateria de disposicions perjudicials per als interessos dels propietaris i traslladant als privats la labor social que correspon a l’administració.
El resultat és clar: el problema de l’accés a l’habitatge, lluny d’arreglar-se, empitjora perquè els arrendadors estan optant per vendre els seu immobles. Una opció que no només es produeix en els petits propietaris, sinó que veiem a la premsa com els grups inversors que havien optat per crear carteres d’habitatges de lloguer a Catalunya actualment se n’estan desprenent.
En aquest sentit, són molts els factors que desincentiven als arrendadors a seguir amb la seva activitat. Entre aquests, hi ha la perpetuació de les situacions d’ocupació amb llargues tramitacions judicials i el cost que representa. També té una afectació la regulació de preus amb una metodologia que crea situacions discriminatòries o la declaració de zones de Mercat Tensionat pel 87% del parc immobiliari aplicant les mateixes mesures de contenció de rendes a poblacions petites que a Barcelona, on es triplica el preu del lloguer. La reducció en les bonificacions en l’IRPF i la pretesa eliminació dels arrendaments de temporada, amb un règim sancionador amb sancions completament desmesurades que poden arribar als 900.000€ són altres dels motius que desincentiven als arrendadors.
Per la seva banda, els petits propietaris arrendadors, titulars de cinc habitatges, incloent-hi els del seu propi ús i una possible segona residència, queden incorporats en les majors limitacions que s’apliquen als anomenats grans tenidors. Fet que provoca una major restricció de preus, el lloguer social obligatori en els supòsits d’impagaments i d’ocupació i una fiscalitat especialment dura duplicant els percentatges de l’ITP per les adquisicions dels grans tenidors, entre altres mesures.
Un altre factor que incideix negativament sobre els preus dels lloguers és l’excés de fiscalitat que el sector immobiliari pateix a Espanya i encara més agreujat a Catalunya. Un recent estudi del Instituto de Estudios Económicos xifra en el 30,3% la fiscalitat sobre la rendibilitat d’un habitatge en propietat que passa a ser del 44% pels immobles destinats a lloguer, prenent en consideració la diversitat d’impostos que l’afecten tals com l’ICIO, l’ITP, l’IVA, la Plusvàlua Municipal i l’IRPF. Aquest estudi, que comprèn tots els països de l’OCDE, situa la càrrega impositiva a Espanya en un 30,3% . És la segona més elevada a nivell mundial només per sota del Canadà amb un 38,9% i a una gran diferència de la mitjana europea que se situa en el 6,5% o la mitjana de la OCDE que és del 9,7%.
Les administracions amb la creació d’habitatge social, les entitats sense ànim de lucre que durant molts anys han creat habitatge social i el sector privat que, incentivat, pot aportar nombrosos habitatges nous al mercat de lloguer i també les aportacions dels petits propietaris que ja hem comentat que representen més del 90% del parc d’habitatges de lloguer.
S’ha de deixar de mirar als propietaris com l’enemic, com els culpables de l’actual precarietat del mercat de l’habitatge. Els propietaris s’han convertit en els destinataris d’una multiplicitat de regulacions, limitacions i sancions tot immers en un escenari d’inseguretat jurídica. Cal impulsar iniciatives incentivadores per aconseguir que tots els propietaris, des dels més petits a les empreses amb major potencial, aportin el major nombre d’habitatges possible al mercat de lloguer d’una manera sostinguda en el temps per assolir els objectius d’incrementar l’oferta.
Figueres i Banyoles deixaran de ser zona tensionada si ho autoritza el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, mentre que s’hi sumaran 16 municipis més de les comarques gironines. Cal destacar, però, que aquesta modificació del mapa, de moment, no està vigent. Perquè ho estigui, cal, en primer lloc, que la Generalitat publiqui una Resolució administrativa […]
...
Els preus de lloguer als municipis gironins van disminuir durant el primer trimestre de 2026, a excepció de Figueres. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat l’informe del primer trimestre de 2026 del mercat del lloguer, que permet fer un balanç anual de la situació a les comarques gironines. La dada més […]
...
La nova llei d’erradicació de l’amiant: què han de saber els propietaris i les comunitats de veïns. La Generalitat de Catalunya ha aprovat la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant, amb l’objectiu d’accelerar la identificació i la retirada dels materials que contenen amiant, coneguts popularment com a “uralita”, encara presents en […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de juny de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...