
Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona alertem que les dades confirmen que l’oferta d’habitatge de lloguer no para de disminuir i, com a conseqüència, augmenta la dificultat d’accés a l’habitatge. L’escassa oferta i la gran demanda provoca que la situació es converteixi en una subhasta en la qual els més perjudicats són les economies més febles. . Aquestes tampoc troben solucions en habitatge social, ja que des de fa dècades no se’n construeix, ni de públic ni de privat.
Des d’un inici, les administracions han optat per crear un enfrontament amb els arrendadors, ja siguin petits o grans, amb una inacabable bateria de disposicions perjudicials per als interessos dels propietaris i traslladant als privats la labor social que correspon a l’administració.
El resultat és clar: el problema de l’accés a l’habitatge, lluny d’arreglar-se, empitjora perquè els arrendadors estan optant per vendre els seu immobles. Una opció que no només es produeix en els petits propietaris, sinó que veiem a la premsa com els grups inversors que havien optat per crear carteres d’habitatges de lloguer a Catalunya actualment se n’estan desprenent.
En aquest sentit, són molts els factors que desincentiven als arrendadors a seguir amb la seva activitat. Entre aquests, hi ha la perpetuació de les situacions d’ocupació amb llargues tramitacions judicials i el cost que representa. També té una afectació la regulació de preus amb una metodologia que crea situacions discriminatòries o la declaració de zones de Mercat Tensionat pel 87% del parc immobiliari aplicant les mateixes mesures de contenció de rendes a poblacions petites que a Barcelona, on es triplica el preu del lloguer. La reducció en les bonificacions en l’IRPF i la pretesa eliminació dels arrendaments de temporada, amb un règim sancionador amb sancions completament desmesurades que poden arribar als 900.000€ són altres dels motius que desincentiven als arrendadors.
Per la seva banda, els petits propietaris arrendadors, titulars de cinc habitatges, incloent-hi els del seu propi ús i una possible segona residència, queden incorporats en les majors limitacions que s’apliquen als anomenats grans tenidors. Fet que provoca una major restricció de preus, el lloguer social obligatori en els supòsits d’impagaments i d’ocupació i una fiscalitat especialment dura duplicant els percentatges de l’ITP per les adquisicions dels grans tenidors, entre altres mesures.
Un altre factor que incideix negativament sobre els preus dels lloguers és l’excés de fiscalitat que el sector immobiliari pateix a Espanya i encara més agreujat a Catalunya. Un recent estudi del Instituto de Estudios Económicos xifra en el 30,3% la fiscalitat sobre la rendibilitat d’un habitatge en propietat que passa a ser del 44% pels immobles destinats a lloguer, prenent en consideració la diversitat d’impostos que l’afecten tals com l’ICIO, l’ITP, l’IVA, la Plusvàlua Municipal i l’IRPF. Aquest estudi, que comprèn tots els països de l’OCDE, situa la càrrega impositiva a Espanya en un 30,3% . És la segona més elevada a nivell mundial només per sota del Canadà amb un 38,9% i a una gran diferència de la mitjana europea que se situa en el 6,5% o la mitjana de la OCDE que és del 9,7%.
Les administracions amb la creació d’habitatge social, les entitats sense ànim de lucre que durant molts anys han creat habitatge social i el sector privat que, incentivat, pot aportar nombrosos habitatges nous al mercat de lloguer i també les aportacions dels petits propietaris que ja hem comentat que representen més del 90% del parc d’habitatges de lloguer.
S’ha de deixar de mirar als propietaris com l’enemic, com els culpables de l’actual precarietat del mercat de l’habitatge. Els propietaris s’han convertit en els destinataris d’una multiplicitat de regulacions, limitacions i sancions tot immers en un escenari d’inseguretat jurídica. Cal impulsar iniciatives incentivadores per aconseguir que tots els propietaris, des dels més petits a les empreses amb major potencial, aportin el major nombre d’habitatges possible al mercat de lloguer d’una manera sostinguda en el temps per assolir els objectius d’incrementar l’oferta.
El Congrés dels Diputats ha tornat a derogar la norma que prorrogava la suspensió de desnonaments i llançaments judicials en determinats supòsits de vulnerabilitat. Què ha passat? Primer antecedent: el “Decret Òmnibus” de desembre de 2025 El 23 de desembre de 2025 el Govern va aprovar un Reial Decret Llei amb un paquet molt ampli […]
...
Aquest 25 de febrer de 2026 s’ha publicat la Resolució TER/438/2026, de 19 de febrer, que aprova les bases reguladores del programa de subvencions conegut com a Bo Lloguer Jove. L’objectiu d’aquest ajut és facilitar que les persones joves puguin accedir o mantenir un habitatge o una habitació de lloguer, o en cessió d’ús, com […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de Gener de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte […]
...
Els propietaris de 2 o menys habitatges queden exclosos de la moratòria. Com vàrem informar recentment, el Decret de 23 de desembre del 2025 que prorrogava la moratòria dels desnonaments, no va comptar amb el suport parlamentari suficient per a la seva convalidació i va quedar derogat. Pocs dies més tard, el 3 de febrer […]
...