L’acceptació de l’herència a benefici d’inventari

El càstig fiscal a les herències a través de l’impost de successions i l’impost de plusvàlua, i el fet que acceptar-les implica fer-se càrrec de les obligacions i els deutes del difunt, ha provocat que es disparin les renúncies a les herències. A més, també ha pres força una figura que abans era anecdòtica, l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari.

Tot i que moltes persones continuen desconeixent aquesta modalitat, també és cert que cada vegada s’està obrint més camí. Les dades del Consell General del Notariat així ho certifiquen. I és que, des del 2015, l’ús de l’acceptació d’herències a benefici d’inventari s’ha multiplicat per set, passant de 159 actes a l’exercici del 2015 a 1.122 a l’exercici de l’any passat.

Acceptar una herència a benefici d’inventari permet protegir el patrimoni de qui hereta, perquè només respondrà dels deutes del difunt fins on arribi el patrimoni heretat, sense possibilitat que la responsabilitat vagi més enllà i sense afectar al patrimoni personal de qui hereta.

Aquesta figura és, per tant, molt aconsellable en aquells casos en què hi ha dubtes sobre la solvència del difunt. Pot passar que el passiu de l’herència superi l’actiu, sigui per deutes coneguts o desconeguts, per deutes que puguin sobrevenir amb posterioritat (per exemple, finances o avals prestats pel causant) i que, en qualsevol moment posterior a la mort, poden convertir-se en deutes de l’herència, o en possibles comprovacions fiscals que puguin produir-se durant els quatre anys posterior a la mort i suposar deutes pels hereus.

Cal destacar que, els menors d’edat, les persones incapacitades, les persones jurídiques de dret públic i les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, són hereus que gaudeixen de ple dret del benefici d’inventari.

Com s’ha de portar a terme?

Si una persona està interessada a firmar una herència a benefici d’inventari, disposa d’un termini de sis mesos des de que es coneix la condició d’hereu, per formalitzar un inventari on figurin tots els béns i drets que integren l’herència.

Aquest inventari s’ha de formalitzar mitjançant una declaració expressa i solemne davant un notari de la població on residís el difunt o bé al Jutjat competent, independentment que existeixi o no testament. Si l’hereu es troba a l’estranger, pot fer-ho davant l’Agent Consular. També serà vàlid l’inventari formalitzat en document privat, sempre que s’hagi presentat a la liquidació d’impostos davant l’organisme corresponent.

Pel que fa pròpiament a l’inventari, s’han de ressenyar els béns relictes, sense que calgui valorar-los, i els deutes i les càrregues hereditàries, amb indicació del seu import. Però, si conscientment l’hereu no fa constar a l’inventari tots els béns i deutes o si el confecciona en frau de creditors, l’inventari no es considera pres. A més, per a fer l’inventari, no cal citar cap persona, però hi poden intervenir els creditors del causant i altres interessats en l’herència.

Conseqüències

L’efecte principal és que el patrimoni propi i personal dels hereus quedarà salvaguardat. Els deutes i obligacions del difunt es cobriran únicament amb els béns i drets de l’herència i haurà de liquidar els deutes contrets pel difunt fins a la total liquidació del passiu hereditari.

Com ha d’administrar l’herència l’hereu?

L’hereu, encara que hagi acceptat l’herència a benefici d’inventari, podrà tenir-la i administrar-la.

I haurà de complir amb les obligacions i pagar els deutes o crèdits contrets pel mort fins a acabar de pagar o, per contra, fins que s’acabin els béns i diners de l’herència.