
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat suport als afectats que van assumir les despeses hipotecàries després de signar el contracte de préstec amb el banc.
Tot i això, amb els anys, ha anat sorgint el dubte entre demandants i demandats:
Doncs ho respon la nova sentència publicada pel TJUE aquest 25 de gener del 2024. Aquesta sentència conclou que els tribunals espanyols van infringir el Dret europeu en acotar a deu anys el termini de prescripció a partir del pagament de les despeses hipotecàries, sense tenir en compte si l’usuari era coneixedor dels seus drets o disposava de prou temps per recórrer.
A partir d’ara, el rellotge comença a córrer una vegada el consumidor coneix els seus drets i disposa de temps material suficient per poder presentar un recurs, sense establir-hi una data concreta d’expiració del termini legal.
Els magistrats han examinat un cas que va arribar fins a l’Audiència Provincial de Barcelona. Allà, els jutges han estat revisant els recursos de tres bancs que es van negar a restituir les quantitats reclamades pels seus clients al·legant que havia expirat el termini legal de deu anys previst al Codi Civil català per exigir els diners. Aquest argument va ser avalat en segona instància, forçant el recurs dels usuaris afectats. No obstant això, el TJUE ha dictat sentència instant a la justícia espanyola a ampliar aquest termini, però sense fixar una data concreta. D’aquesta manera, rebutja que els casos prescriguin al cap de deu anys d’haver abonat les despeses si els clients no van ser informats degudament dels seus drets.
En definitiva, a partir d’aquesta sentència del TJUE , només es pot defensar que l’afectat coneix l’abusivitat de la seva clàusula quan el banc acrediti el coneixement que l’afectat tenia constància de la seva abusivitat o quan l’afectat obté la sentència ferma que ha declarat l’abusivitat. Són aquests fets, i no altres, els que fan córrer els terminis, que no poden computar a partir del pagament de les factures, com defensava abans l’Audiència Provincial de Barcelona.
Després de la darrera sentència del Tribunal Suprem, els consumidors poden recuperar el 100% de les despeses de gestoria, taxació i registre i el 50% de les despeses de notaria. A això, cal sumar-hi els interessos legals.
Segons l’Associació d’Usuaris Financers hi ha uns vuit milions d’afectats per aquesta clàusula i la quantia mitjana a recuperar és de 1.500€.
La primera cosa que cal fer és reunir totes les factures abonades o justificants de pagaments efectuats durant la formalització del contracte. També cal aportar còpia de l’escriptura de préstec hipotecari o de compravenda amb subrogació, si escau.
Per presentar la reclamació podeu acudir en primera instància al servei d’atenció al client del mateix banc. A Internet trobareu diferents models d’escrit de reclamació de les despeses hipotecàries.
Si el banc rebutja la sol·licitud o no respon oferint cap negociació en un termini de dos mesos, es pot anar als tribunals o elevar la queixa al Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya. Per això és important que quedi constància que hem fet aquest primer pas, de manera que si ho hem fet presencialment a una de les oficines de l’entitat, cal demanar una còpia segellada de la sol·licitud. Aquest primer tràmit es pot fer també per correu electrònic o a través del web del mateix banc si aquest té habilitada aquesta opció.
Un cop fet aquest primer pas, la resolució del Banc d’Espanya ens arribarà en un termini de quatre mesos. No és vinculant, però sí que ens servirà per insistir davant de la nostra entitat. Si aquesta continua sense atendre la nostra reclamació, la rebutja al·legant que no és procedent o que estem fora de termini o, fins i tot, si ens exigeix més documentació o que reescrivim la reclamació, el següent pas és acudir al jutjat especialitzat en clàusules hipotecàries abusives que ens correspongui.
El Congrés dels Diputats ha tornat a derogar la norma que prorrogava la suspensió de desnonaments i llançaments judicials en determinats supòsits de vulnerabilitat. Què ha passat? Primer antecedent: el “Decret Òmnibus” de desembre de 2025 El 23 de desembre de 2025 el Govern va aprovar un Reial Decret Llei amb un paquet molt ampli […]
...
Aquest 25 de febrer de 2026 s’ha publicat la Resolució TER/438/2026, de 19 de febrer, que aprova les bases reguladores del programa de subvencions conegut com a Bo Lloguer Jove. L’objectiu d’aquest ajut és facilitar que les persones joves puguin accedir o mantenir un habitatge o una habitació de lloguer, o en cessió d’ús, com […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de Gener de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte […]
...
Els propietaris de 2 o menys habitatges queden exclosos de la moratòria. Com vàrem informar recentment, el Decret de 23 de desembre del 2025 que prorrogava la moratòria dels desnonaments, no va comptar amb el suport parlamentari suficient per a la seva convalidació i va quedar derogat. Pocs dies més tard, el 3 de febrer […]
...