El passat dia 3 d’abril de 2025 va entrar en vigor La Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia i els judicis ràpids contra els ocupants d’habitatges. Aquesta llei modifica, entre altres qüestions, molta part de la legislació processal.
Aquesta reforma estableix que el procediment penal per aquests delictes a partir d’ara serà el designat per un enjudiciament ràpid, que permet obtenir una Resolució Judicial en un termini d’entre 15 i 20 dies, aproximadament.
La realitat és bastant diferent al que estableix la norma, ja que la celebració d’aquests tipus de judicis està condicionada pel col·lapse actual dels Jutjats i, a més, fins que la sentència no és ferma, es pot presentar un recurs d’apel·lació.
Aquests fets tenen com a conseqüència que aquests judicis es dilatin a la pràctica i, en el cas de no existir un recurs d’apel·lació, la resolució pot trigar entre 3 o 4 mesos.
D’altra banda, veus de referència com el Magistrat del Tribunal Suprem, el D. Vicente Magro Servet, indiquen que la via de solució per l’enjudiciament d’aquests dos delictes no pot consistir en un judici ràpid, sinó que ha de consistir en una mesura cautelar d’expulsió urgent en un termini màxim de 48 o 72 hores, sempre que així es sol·liciti a la denúncia i sense que la possible vulnerabilitat econòmica dels ocupants il·legals pugui dilatar el procediment. Aquesta mesura cautelar és la que s’aplica a altres països d’Europa, com per exemple a França (48 hores), a Alemanya (24 hores) o a Països Baixos. En aquests països, una simple denúncia a la policia és suficient perquè aquesta es personi a l’immoble amb una autorització judicial i procedeixi a desallotjar els ocupes.
En el sentit apuntat anteriorment, en el mes de febrer de 2025, es va presentar al Congrés dels Diputats una Proposició de Llei de mesures urgents de desallotjament en un termini de 48 hores, proposició que haurà de ser tramitada i, en el seu cas, aprovada pel Congrés.
La Llei que va entrar en vigor el dia 3 d’abril no inclou dins de l’enjudiciament ràpid als supòsits coneguts com a “inquiocupació” que constitueixen, de fet, una altra forma d’ocupació il·legal d’immobles.
La “inquiocupació” es produeix essencialment quan una persona simula la voluntat de pagar els rebuts del lloguer al signar un contracte d’arrendament, abonant el primer o el segon mes, per després deixar de pagar els rebuts de lloguer sense abandonar l’immoble.
En aquests casos i, com la persona disposa d’un contracte d’arrendament que li permet ocupar l’habitatge, el propietari es veu obligar a instar una demanda de desnonament per manca de pagament per la via civil, que pot arribar a demorar-se més de 20 mesos.
Del 5 al 28 d’agost es podrà visitar l’obra escultòrica d’Àngel Armengol a la seu de la Cambra de la Propietat de Girona, al carrer Ciutadans, 12, de dilluns a divendres de 17 a 20 h. La inauguració tindrà lloc aquest dimecres 5 d’agost, a les 19 h. Exposició organitzada pels Amics del Museu d’Art […]
...
Figueres i Banyoles deixaran de ser zona tensionada si ho autoritza el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, mentre que s’hi sumaran 16 municipis més de les comarques gironines. Cal destacar, però, que aquesta modificació del mapa, de moment, no està vigent. Perquè ho estigui, cal, en primer lloc, que la Generalitat publiqui una Resolució administrativa […]
...
Els preus de lloguer als municipis gironins van disminuir durant el primer trimestre de 2026, a excepció de Figueres. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat l’informe del primer trimestre de 2026 del mercat del lloguer, que permet fer un balanç anual de la situació a les comarques gironines. La dada més […]
...
La nova llei d’erradicació de l’amiant: què han de saber els propietaris i les comunitats de veïns. La Generalitat de Catalunya ha aprovat la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant, amb l’objectiu d’accelerar la identificació i la retirada dels materials que contenen amiant, coneguts popularment com a “uralita”, encara presents en […]
...
