El Tribunal Suprem ha declarat que sí que tributa a l’IRPF la dissolució d’una comunitat de béns, o el que és el mateix, la venda per part d’un dels propietaris de part de l’habitatge i que el que es queda amb la casa compensa en metàl·lic a l’altre. És una operació molt habitual després d’un divorci o quan diversos copropietaris decideixen acabar la situació de comunitat, adjudicant l’immoble o immobles a un sol dels copropietaris, a canvi d’una compensació en metàl·lic.
L’extinció d’una comunitat de béns sol tenir un tractament fiscal favorable, ja que no tributa ni a l’Impost de Transmissions Patrimonials, i tampoc a la plusvàlua municipal. Per què? Perquè com que no és una veritable transmissió en si, no ha de tributar.
Ara, però l’Alt Tribunal ha dictaminat que en aquesta operació el que no es queda amb l’immoble i rep la compensació en metàl·lic, ha de tributar a l’IRPF. Hisenda considera que si el valor de l’habitatge en dissoldre la comunitat, és superior al que tenia quan es va adquirir, llavors hi ha un guany patrimonial i, per tant, ha de tributar a l’IRPF.
La sentència del Tribunal Suprem de 10 d’octubre de 2022
Aquesta sentència suposa un cop dur per als contribuents, ja que fixa com a doctrina que “la compensación percibida por un comunero, a quien no se adjudica el bien cuando se disuelve el condominio, comportará para dicho comunero la existencia de una ganancia patrimonial sujeta al IRPF, cuando exista una actualización del valor de ese bien entre el momento de su adquisición y el de su adjudicación y esa diferencia de valor sea positiva.” Considera en definitiva el Suprem que en aquests casos existirà un guany patrimonial quan, amb motiu de l’extinció de la comunitat, s’actualitzi el valor de l’immoble.
L’Agència Tributària ha vingut sostenint que en els casos d’extinció del condomini no existeix una transmissió patrimonial, però que sí que hi ha una alteració patrimonial. Per exemple, passa en els casos en què un contribuent compra en comú un habitatge per 100.000 euros (corresponent-li un 50%) i quan s’extingeix la comunitat aquesta casa té un valor de 350.000 euros. En aquest cas, el fisc considera que el contribuent que abandona la comunitat rep a l’extinció 175.000 euros, davant els 50.000 euros que valia l’immoble quan el va adquirir. I és precisament aquesta alteració en el valor del patrimoni (175.000 euros – 50.000 euros) la que considera Hisenda que ha de quedar gravada a l’IRPF.
És possible dissoldre la comunitat sense actualitzar el valor de l’immoble?
Seguint amb l’exemple abans esmentat, si el contribuent decideix no actualitzar el valor de la casa amb motiu de l’extinció de la comunitat i l’adjudiquen pel mateix valor que tenia quan es va comprar o adquirir, aleshores, en aquest cas no hi hauria ni transmissió, ni alternació patrimonial i no hauria de pagar IRPF.
Però, a la pregunta de si és possible dissoldre la comunitat sense actualitzar el valor de l’immoble, hem de dir que en la mesura que hagin passat uns quants anys des que l’immoble es va adquirir, l’opció de dissoldre la comunitat sense actualitzar el valor de l’immoble és insostenible. Això, en primer lloc, perquè la mateixa tributació d’aquesta operació a l’ITPAJD s’haurà de fer pel valor de referència de Cadastre (si l’immoble en té un d’assignat), o pel valor de mercat.
A més, tenint en compte aquest valor actualitzat, cap copropietari voldrà sortir de la comunitat rebent únicament a canvi, l’import pel qual va adquirir al seu dia l’immoble. Estem, en tots dos casos, davant de valors que seran superiors a l’originari pel qual es va adquirir l’immoble, de manera que la decisió de no actualitzar valors resulta fiscalment difícil i complicada. Per això, a la pràctica la doctrina del Suprem suposa que la majoria de les extincions de comunitat quedaran gravades a l’IRPF. I és una dolentíssima notícia per als contribuents, que a més podrien veure com Hisenda els reclama una tributació més gran a l’IRPF per les extincions de condomini realitzades en els últims quatre exercicis.
El 24 de desembre de 2025 es va publicar un Reial Decret Llei pel qual es prorrogava la suspensió de desnonaments i llançaments judicials per impagament de la renda dels lloguers de persones vulnerables sense alternativa habitacional, entre altres mesures. Aquest decret, que agrupava mesures de diferents àrees, havia de ser convalidat o derogat pel […]
...
Bonificacions del 100%, del 90%, del 70%, del 60% i del 50%. El tema torna a estar d’actualitat arran de l’anunci del president del Govern espanyol sobre la possibilitat d’oferir bonificacions del 100% per a aquells propietaris arrendadors que no incrementin el preu de l’arrendament en la renovació dels contractes. De moment, però, només es […]
...
L’exposició es podrà visitar a la seu de la Cambra, al carrer Ciutadans, 12, de Girona, fins al 30 de gener. Estarà oberta al públic de dilluns a divendres, de 16 a 19 h. Meritxell Jimenez presenta “Vint-i-set colors i un vers perdut”, una mostra organitzada pels Amics del Museu d’Art de Girona i exhibida […]
...
Deduccions per obres de millora d’eficiència energètica en habitatges, per la millora en el consum de l’energia primària no renovable i per obres de rehabilitació energètica. Deducció per obres de millora de l’eficiència energètica dels habitatges. Es podrà deduir el 20% d’aquelles obres de millora de l’eficiència energètica dels habitatges realitzades entre el mes d’octubre […]
...