Aquest fet parteix de la petició d’una periodista que va demanar conèixer la identitat dels grans tenidors amb fiances dipositades a l’INCASÒL a data 1 d’abril de 2021. Això incloïa el nom del titular, la condició de persona física o jurídics, el nombre de propietats arrendades i el municipi on es trobaven aquetes propietats.
Arran d’aquesta petició, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública va reconèixer el dret a obtenir aquesta informació.
Però la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va decidir impugnar la resolució davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El recurs es va centrar en la divulgació de la identitat de les persones jurídiques considerades grans tenidores, ja que la identitat de les persones físiques quedava protegida per la normativa de protecció de dades.
La Secció Cinquena del TSJC va donar la raó a la Cambra i, a la Sentència 4020/2023, de 12 de desembre, va considerar que divulgar aquesta informació estava subjecta al límit de seguretat pública previst en la normativa de transparència catalana i estatal.
Tot i aquesta resolució, la Generalitat de Catalunya va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. El recurs va ser admès perquè es va considerar que existia interès cassacional per determinar fins on arriba el límit de la seguretat pública quan se sol·licita la identitat de persones jurídiques titulars de més de deu habitatges.
En la Sentència núm. 756/2026, de 17 de juny de 2026, el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació de la Generalitat i ha confirmat íntegrament la sentència del TSJC.
El Tribunal Suprem considera que el dret d’accés a la informació pública pot quedar limitat per raons de seguretat pública. Això significa que es pot restringir la divulgació d’una determinada informació quan aquesta pugui incrementar el risc per a una persona o per als seus béns.
Per aplicar aquest límit no és necessari que s’hagi produït prèviament un dany efectiu. És suficient que existeixi una relació entre la informació que es vol divulgar i un risc real i raonablement previsible per a la seguretat.
A més, el TS considera que la divulgació de la identitat de les persones jurídiques titulars de més de deu habitatges pot incrementar el risc d’ocupació il·legal quan aquesta informació es combina amb dades sobre el nombre d’immobles, els municipis on es troben i altres fonts d’informació pública, com el Registre Mercantil o el Registre de la Propietat. El Tribunal considera acreditat aquest risc, entre altres elements, perquè el 82% de les ocupacions il·legals produïdes a Catalunya afecten habitatges de grans tenidors i perquè la Instrucció 6/2020 de la Secretaria d’Estat de Seguretat situa l’ocupació il·legal en l’àmbit de la seguretat pública
La resolució del Tribunal Suprem afecta al projecte de Decret que regula el registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, així com el registre de persones grans tenidores, que actualment es troba en tramitació.
L’article 20.2 d’aquest decret preveu publicar al web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya la informació de les persones jurídiques inscrites al Registre de persones grans tenidores, amb indicació de la seva raó social i NIF.
Aquesta previsió hauria de ser revisada per adaptar-la a la doctrina fixada pel Tribunal Suprem, ja que planteja la publicació generalitzada de la identitat de totes les persones jurídiques grans tenidores inscrites al
registre, sense tenir en compte la possible afectació d’aquesta divulgació sobre la seguretat pública.
Font de la notícia: Cambra de la Propietat de Barcelona
La Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació de la Generalitat de Catalunya i ha confirmat la doctrina, ja avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que impedeix divulgar el nom de les persones jurídiques que tenen la condició de grans tenidors d’habitatge. Aquest fet parteix de la petició d’una […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes d’agost de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es va […]
...
Del 3 al 29 de setembre es podrà visitar l’obra pictòrica de Francesc d’Assís Planas Doria a la seu de la Cambra de la Propietat de Girona, al carrer Ciutadans, 12. Horari: de dilluns a divendres, de 16 a 19 h, i dissabtes, d’11 a 13 h. La inauguració tindrà lloc aquest dijous 3 de […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de julio de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
