
El darrer any s’ha comptabilitzat un boom del lloguer d’habitacions, ja que, als portals immobiliaris que reben més visites, la comercialització d’aquest tipus de lloguer, que suposen una parcel·lació dels habitatges, s’ha convertit en la seva oferta habitual. Per exemple, segons dades de Fotocasa, l’oferta de pisos compartits ha crescut un 20% en els darrers mesos a Madrid, mentre que a la ciutat de Barcelona aquesta pujada ha arribat fins al 30%. Per contra, a la ciutat comtal, el nombre d’habitatges que es lloguen sencers ha caigut més d’un 20%, fent evident que aquesta és una aposta que ha arribat amb força al mercat immobiliari.
Llogar un habitatge per habitacions és una aposta cada cop més estesa per part dels arrendadors, perquè aquesta és una forma de treure un rendiment més alt de les seves propietats com a conseqüència de què la nova llei estatal no recull, de moment, cap mena de condicions ni limita el preu d’aquest. Per tant, faria falta que, per regular-ne el preu, aquest tipus de lloguers fossin reconeguts com d’habitatge habitual i quedés regulada dins del marc de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), ja que, en l’actualitat, aquests contractes es regulen pel Codi Civil, una normativa que data del segle XIX. Una voluntat dels propietaris que coincideix en un moment com l’actual on hi ha una gran demanda de persones que no poden assumir els preus del mercat de lloguer actual i que, per tant, veuen en l’arrendament d’una habitació una resposta de mínims a les seves necessitats residencials, a l’espera de poder millorar les condicions personals que li permetin accedir a un immoble sencer.
Un altre col·lectiu que també ha apostat pel lloguer d’habitacions ha estat el de milers de petits propietaris que han vist com la inflació disparada i les mesures per part del Banc Central Europeu de pujar els tipus d’interès per fer-hi front, ha disparat el preu de les hipoteques variables i les mensualitats i alguns d’aquests propietaris han decidit llogar habitacions per tal de contrarestar la pujada hipotecària que, en alguns casos, s’ha situat per sobre dels 200 euros mensuals.
A les grans ciutats, el contracte d’habitacions per norma general, sempre s’ha centrat en professionals independents o estudiants, tot i que ara s’hi ha sumat, per necessitat econòmica, milers de persones amb recursos limitats que no poden assumir el pagament d’un lloguer sencer i aposten per compartir aquests tipus d’immobles per aconseguir així tenir el seu espai propi i compartit un seguit de llocs comuns (cuina, bany, menjador…).
En aquest sentit, val a dir que hi ha dues maneres de fer un contracte d’habitacions: una primera on és el propietari el que ho gestiona tot i una segona on hi ha un llogater titular del contracte que té autorització del propietari per subarrendar habitacions, totes dues totalment legals, però que cal establir de manera diferenciada.
En primer lloc, cal establir un contracte per cada una de les habitacions i aquesta hauria d’incorporar sempre de manera obligatòria els següents sis elements:
Quan el pis compartit el gestiona un inquilí amb dret a subarrendament, és ell mateix qui assumeix la responsabilitat de tot el que succeeixi a l’habitatge de cara al propietari, perquè el contracte va al seu nom i és ell qui va posar la fiança, l’aval o qualsevol altra garantia addicional que li sol·licités el propietari. Per tant, li convé establir unes normes clares de funcionament.
Mentre que, si el lloguer per habitacions el gestiona el propietari, l’inquilí que causi el dany és el que respon, però enfront de la comunitat de propietaris, respon el propietari.
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de Febrer de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...