Un canvi legislatiu perjudica els propietaris que es preocupen de mantenir en bones condicions els pisos que lloguen

A partir d’ara en els contractes hi ha de figurar el preu de lloguer de la zona de l’immoble que es lloga i que marca l’Índex de la Generalitat

Fa temps que se’n parla però ara ja es obligatori. El recent Decret-Llei 5/2019 (DOGC 7/3/19) de la Generalitat de Catalunya, obliga a incloure tant a l’oferta dels pisos en lloguer com en els contractes d’arrendament d’habitatges la incorporació del preu de lloguer, que per habitatges de característiques similars i del mateix entorn urbà, apareix a l’Índex  de referència de preus de lloguer que publica la Generalitat.

Aquesta obligació es justifica com a mesura per a propiciar una moderació dels preus de lloguer dels habitatges, si bé és fàcil d’entendre que de per si, la sola plasmació del preu mig de lloguer de la zona, difícilment  incidirà sobre el preu del mercat de lloguer; una altra cosa es si s’estimula la contenció de preus amb beneficis fiscals o ajuts a la rehabilitació dels habitatges, etc…

La moderació dels preus de lloguer sempre s’ha assolit incrementant l’oferta d’habitatges per sobre de les necessitats de la demanda de cada moment; és una fórmula que no falla mai. La prova la tenim en que a la ciutat de Girona, en el decurs del període 2009-2012, els preus promig varen baixar dels 600€ als 500€ i es van mantenir a l’entorn dels 500€ quatre anys més, fins el 2016. En el moment que la crisi econòmica amainà una mica, la demanda s’incrementà amb més rapidesa que l’oferta (que es molt rígida) i els preus van començar a remunta. Per tant, les mesures més efectives per moderar l’increment de preus del lloguer és incrementar-ne l’oferta. Aquest Decret pren mesures en aquest sentit pressionant sobre els pisos buits dels grans tenidors i aplanant la construcció de nous habitatges socials, però es va molt tard, cal recordar que l’habitatge social a Catalunya tan sols representa el 2% dels habitatges tal i com es diu en l’exposició de motius del Decret-Llei.

Per altra banda no podem deixar de denunciar que la comparació del preu de lloguer sol·licitat amb el preu que es desprèn de l’Índex pot ser molt enganyosa i perjudicial per a aquells propietaris arrendadors que han sigut curosos i han mantingut els seus habitatges en òptimes condicions, en comparació amb aquells que no han fet manteniment del seu habitatge o comunitat. De la comparació objectiva de preus, en sortiran beneficiats el habitatges en més mal estat a qui el mercat no els accepta un major preu, i restaran perjudicats aquells que estan en òptimes condicions i que, per a compensar les inversions realitzades, surten amb preus superiors al que determina l’Índex. Tanmateix la decisió la prendrà el sol·licitant del pis després de visitar-ne uns i altres i comparar si la diferencia dels preus que se li ofereixen queda justificada a criteri de les seves necessitats.

És evident que amb aquesta disposició el propietaris arrendadors tenen un obligació formal més que complir en el moment de l’oferta i la formalització del contracte (el seu incompliment és objecte de sanció) a afegir a d’altres com: la declaració de l’Impost de Transmissions Patrimonials; el Certificat d’Eficiència Energètica; la Cèdula d’Habitabilitat, etc…

Temps hi haurà per avaluar l’eficàcia que sobre la moderació dels preus de lloguer pot tenir aquesta disposició, a banda d’incorporar una informació  més a l’oferta dels pisos de lloguer.