Article d’opinió: La regulació dels contractes de lloguer de temporada no prospera

“La regulació dels contractes de lloguer de temporada no prospera” és el titular que s’està repetint als mitjans al llarg d’aquests últims dies.

Després del titular, la majoria de mitjans exposen els posicionaments ideològics que identifiquen als qui no consideren adequada aquesta regulació, acusant l’altra postura de voler perjudicar els llogaters i als afectats per la difícil labor buscar pis, creant així un enfrontament entre dos blocs.

Aquest fet fa que ningú parli del contingut de la regulació ni de si aquesta pretesa supressió dels contractes de temporada és la mesura adequada per a resoldre el greu problema de l’escassetat de l’habitatge.

Els contractes de lloguer de temporada tenen la seva raó de ser, ja que són arrendaments amb un objectiu diferent als arrendaments d’habitatge habitual, perquè hi ha situacions que no encaixen amb, com diu la Llei d’Arrendaments, “satisfer la necessitat permanent de l’habitatge de l’arrendatari”. Estem parlant, per exemple, dels lloguers a estudiants, professors o altres desplaçats per raons professionals, dels lloguers de temporada per ús turístic i recreatiu, etc.

Quin era l’objectiu d’aquesta proposició de llei?

La referida proposició de llei volia limitar la durada d’aquests contractes temporals a sis mesos. Per tant, si el contracte superava aquesta duració, li seria aplicable la regulació d’habitatges d’ús habitual, que comportaria una durada obligatòria de cinc anys, actualitzacions de preus regulades, etc.

Volem dir que aquesta durada màxima dels contractes no encaixa en absolut amb els cursos acadèmics, amb les diferents opcions laborals o professionals de caràcter temporal, ni amb les diferents opcions vacacionals de segones residències, entre altres. Això significa que, a la pràctica, aquesta regulació suposaria la desaparició dels contractes temporals.

Les necessitats habitacionals diferents precisen solucions contractuals diferents.

Aquestes situacions existeixen a la societat i cal disposar de les eines adequades per donar-los-hi solucions adequades. És evident que la supressió dels contractes temporals no esborra les diferents situacions socials que requereixen d’aquest tipus de contracte i tampoc representa cap millora davant el veritable problema: la manca d’habitatges de lloguer.

Aquesta supressió dels contractes de temporada té l’objectiu d’evitar el possible frau que comporta formalitzar contractes de temporada per atendre situacions d’habitatge habitual i alliberar-se d’aquesta manera de les limitacions que li són pròpies, en quant a durada, preu, actualitzacions, etc. Però, si aquest fos realment el problema, el que caldria és que les administracions amb competències sobre l’habitatge proposessin mesures antifrau adequades per a vetllar per la correcta aplicació del contracte adient en cada situació. La solució, en cap cas, hauria de ser l’eliminació dels contractes de temporada.

Cal que les administracions facin política d’habitatge i es focalitzin en el greu problema que es la escassetat d’habitatge de lloguer impulsant diferents mesures incentivadores per tal d’augmentar l’oferta de lloguer i així combatre les enormes dificultats en què es troben els ciutadans per obtenir un habitatge de lloguer que cobreixi les seves necessitats.

Miquel Costa Perich

Gerent de la Cambra de la Propietat de Girona