La sentència del Tribunal Suprem anul·la el registre únic d’arrendament de curta durada, turístiques i de temporada

La Sala Tercera del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, en la sentència 620/2026, de 19 de maig, ha anul·lat parcialment el Reial decret 1312/2024, de 23 de desembre, pel qual es regula el procediment del Registre Únic d’Arrendaments de curta durada (turístics i de temporada), que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2025.

El Tribunal Suprem considera que l’Estat no disposa de competències per establir un registre estatal que se superposi als registres autonòmics existents en aquesta matèria i, en conseqüència, anul·la el Registre Únic d’Arrendaments encomanat als Registradors de la Propietat i de Béns Mobles, tot donant preferència als registres autonòmics vigents.

No obstant això, es manté la Finestreta Única Digital d’Arrendaments en la que es coordinaran les inscripcions enviades des dels Registres Turístics Autonòmics que són els únics competents en aquesta matèria.

Què és el número de Registre Únic?

És un codi identificatiu oficial i obligatori des de l’1 de juliol de 2025 que s’atorga a cada immoble mitjançant el Registre Únic de Lloguer Turístic i de Temporada que han de disposar totes les propietats, béns immobles o embarcacions, que es lloguin de forma temporal o vocacional han de disposar a través de Plataformes en línia de lloguer de curta durada.

El Procediment de Registre Únic d’Arrendaments s’havia de tramitar pel Registre de la Propietat corresponent, on es troba inscrit l’immoble objecte de l’arrendament i on es farà constar el número de Registre assignat al mateix; o pel Registre de Bens Mobles competent, on es troba inscrit el vaixell o embarcació objecte de l’arrendament i on es farà constar el número de Registre assignat.

Ara, amb la Resolució judicial del Tribunal Suprem, aquesta obligació s’anul·la.

Com es poden definir les plataformes en línia de lloguer de curta durada?

Són mercats digitals intermediaris que permeten als usuaris reservar i pagar allotjaments temporals de curta durada a través d’internet.

Per tant, a partir d’ara cap propietari d’habitatges turístics o temporals, o d’embarcacions, anunciats i contractats a través de les Plataformes en línia, vindrà obligat o obtenir un número de Registre Únic. Tampoc vindrà obligat a remetre al Registre de la Propietat o de Béns Mobles, la declaració anual d’arrendaments.

Quines són les conseqüències del pronunciament del Tribunal Suprem?

No es pot descartar que aquells propietaris que hagin estat exclosos de les plataformes comercialitzadores per no disposar del número de Registre Únic que imposava el Real Decret 1312/2024, i que puguin acreditar els danys suportats, pèrdua de reserves, despeses addicionals, diners deixats de guanyar… interposin ara procediments judicials de responsabilitat patrimonial contra l’Administració Central.

S’ha de tenir en compte que l’Estat Espanyol no pot al·legar ignorància sobre la il·legalitat de la norma:

• El Consell d’Estat va emetre un dictamen en el que va motivar els fonaments jurídics que vulnerava la norma. El Govern Central no el va tenir en compte.
• Al mes de gener de 2026, la Comissió Europea va requerir a Espanya que eliminés la duplicitat de Registres creada pel Real Decret Llei 1312/2024, tenint en compte que els Registres competents són els autonòmics.