Es podrà deduir el 20% d’aquelles obres de millora de l’eficiència energètica dels habitatges realitzades entre el mes d’octubre de 2021 i fins al dia 31 de desembre de 2026.
A més, la deducció també serà aplicable a obres realitzades en períodes anteriors, sempre que hagin reduït la demanda de calefacció i refrigeració del seu habitatge o de qualsevol altre habitatge de la seva titularitat llogat per a ús residencial, ja sigui en aquell moment o amb previsió de lloguer. En aquest últim cas, l’habitatge haurà de ser arrendat abans del 31 de desembre de 2027.
Un tècnic haurà d’emetre el certificat d’eficiència energètica i verificar que s’estigui reduint en, al menys, un 7% en la demanda de calefacció o refrigeració d’un habitatge respecte al certificat anterior. Com a màxim, es podran reduir 5.000 €/any.
Si s’ha millorat el consum d’energia primària no renovable de l’habitatge habitual o d’un habitatge arrendat i s’ha reduït en un 30% acreditat segons Certificat d’Eficiència Energètica, es podrà deduir el 40% de les quantitats. Aquesta millora en el consum s’ha d’haver fet entre el mes d’octubre de 2021 i fins al dia 31 de desembre de 2026.
Com a màxim, es podran deduir 7.500 €/any.
Els propietaris d’habitatges en edificis d’ús residencial que hagin realitzat obres de rehabilitació energètica entre l’octubre de 2021 i el 31 de desembre de 2027 podran deduir el 60% de les despeses. No obstant això, la deducció no s’aplicarà a les obres realitzades en les parts de l’habitatge destinades a activitats econòmiques.
La base màxima anual de la deducció és de 5.000 €. Les quantitats no deduïdes per superar aquest límit es podran aplicar, amb el mateix límit, en els quatre exercicis següents, sempre que la base acumulada no excedeixi els 15.000 €.
La imputació de rendes immobiliàries obliga a incloure a la base general de l’IRPF una renda atribuïda a determinats immobles que no generen rendiments de capital immobiliari ni estan afectes a activitats econòmiques.
Segons la normativa, el percentatge d’imputació serà de l’1,1% per als períodes impositius de 2023, 2024 i 2025, aplicable als immobles situats en municipis on els valors cadastrals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva general, sempre que aquestes modificacions hagin entrat en vigor a partir de l’1 de gener de 2012.
Figueres i Banyoles deixaran de ser zona tensionada si ho autoritza el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, mentre que s’hi sumaran 16 municipis més de les comarques gironines. Cal destacar, però, que aquesta modificació del mapa, de moment, no està vigent. Perquè ho estigui, cal, en primer lloc, que la Generalitat publiqui una Resolució administrativa […]
...
Els preus de lloguer als municipis gironins van disminuir durant el primer trimestre de 2026, a excepció de Figueres. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat l’informe del primer trimestre de 2026 del mercat del lloguer, que permet fer un balanç anual de la situació a les comarques gironines. La dada més […]
...
La nova llei d’erradicació de l’amiant: què han de saber els propietaris i les comunitats de veïns. La Generalitat de Catalunya ha aprovat la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant, amb l’objectiu d’accelerar la identificació i la retirada dels materials que contenen amiant, coneguts popularment com a “uralita”, encara presents en […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de juny de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
