Els governs de Catalunya i del País Basc uneixen forces per demanar a la Unió Europea fons permanents que aportin solucions a la crisi de l’habitatge

Catalunya i Euskadi volen respondre conjuntament a les dificultats creixents d’accés a l’habitatge.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha assegurat que “és imprescindible mantenir les inversions en habitatge de manera permanent els propers anys i amb fons suficients per donar suport a l’ampliació dels parcs d’habitatge públics de lloguer assequible”.

En la mateixa línia, el conseller d’Habitatge i Agenda Urbana del govern basc, Denis Itxaso, ha afirmat que “Europa es juga el seu futur en bona mesura amb aquest pla d’habitatge assequible”.

Amb aquestes declaracions, tots dos governs defensen la necessitat d’una arquitectura financera europea estable que permeti finançar un nou parc d’habitatge assequible i reduir les desigualtats territorials.

Per què són necessaris aquests fons?

Per complir amb el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge 2024, Catalunya s’ha fixat com a objectiu que, en un termini de 20 anys, el 15 % del parc d’habitatges es destinarà a polítiques socials. Al seu torn, Euskadi s’ha establert dues fites: assolir un parc públic de lloguer assequible que representi el 5 % dels habitatges principals abans de 2036 i garantir una reserva permanent d’habitatge protegit que arribi al 12 % del total.

S’han proposat 10 iniciatives

1. L’habitatge com a pilar del benestar col·lectiu. Reclamen que l’habitatge sigui una prioritat en l’agenda social europea.
2. Impuls d’una política d’habitatge estructural. Volen mantenir una política d’habitatge que perduri en el temps, ja que consideren que són les que aporten bons resultats.
3. Convergència territorial i cohesió social. Proposen establir criteris comuns per mesurar i avaluar les polítiques d’habitatge, amb objectius calendaritzats. Destaquen que el país està molt per sota de la mitjana europea en habitatge social i inversió.
4. Marc flexible per a l’urbanisme, el sòl i l’habitatge. Europa necessita un marc flexible que permeti als estats i comunitats desenvolupar polítiques adaptades al territori i a diferents escales.
5. Fons permanents per donar suport a la construcció d’habitatge assequible. Reclamen un marc europeu que doni marge als estats, regions i municipis per aplicar polítiques d’habitatge adaptades a les seves realitats.
6. Mecanismes de finançament a llarg termini i baix interès per tal de poder afavorir la construcció d’habitatge assequible.
7. Inversió en habitatge assequible fora de la regla de despesa. Les inversions públiques en habitatge assequible s’han de considerar fora del balanç pressupostari.
8. Prioritzar la funció social de l’habitatge davant l’especulació.
9. Equilibri territorial i lluita contra el despoblament. Proposen fomentar l’habitatge en àrees rurals.
10. Joventut i emancipació al centre de les polítiques públiques d’habitatge. Promoure que la joventut pugui accedir a un habitatge.