La Cambra de la Propietat Urbana de Girona compleix cent anys de la seva creació. L’aniversari va ser el 6 de juny de l’any passat, però la situació de pandèmia ha posposat la celebració fins ara. Entre els actes previstos hi ha la publicació d’un llibre commemoratiu i d’una exposició que recull els moments més rellevants de la seva història, així com l’edició d’un logotip que recorda l’efemèride.
La creació de la Cambra cal situar-la el 6 de juny de 1920 quan diversos propietaris de la ciutat van reunir-se a la seu de la Cambra de Comerç de Girona amb la intenció de crear una entitat que defensés els seus interessos. La creació de les cambres de la Propietat anaven avalades per un Reial Decret de 25 de novembre de 1919 que establia l’obligació que tots els propietaris d’edificis i solars pertanyessin a una Cambra de la Propietat Urbana.
La primera sessió la va presidir Ramon de Berenguer, que va ser el president de la primera junta gestora. Els assistents van dedicar la tarda a nomenar una junta provisional al capdavant de la qual s’hi va situar Francesc Casadevall com a president; el mateix Berenguer i Bonaventura de Viñals, vicepresidents, i Santiago Masó, com a secretari, a més d’altres càrrecs. El setembre d’aquell mateix any se celebrarien les primeres eleccions per a escollir la primera junta democràtica, i Francesc Casadevall en seria el president fins a la seva mort, ocorreguda durant la Guerra Civil.
Ja en la transició el 1982, la Generalitat de Catalunya promulga un decret on assumeix les competències en matèria de cambres de la propietat. El decret les reconeix com a corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’interlocució amb els poders públics. Un segon decret, aquest de 1990, estableix l’actual marc jurídic de les cambres a Catalunya i defineix la seva afiliació com a voluntària, i orientades a la defensa dels interessos dels seus socis. Des de llavors la seva cartera de serveis ha anat en augment, i també la seva funció com a òrgan de consulta i col·laboració davant l’administració pública.
Al llarg d’aquest cent anys la Cambra de la Propietat Urbana no ha parat de créixer i actualment compta amb més de 6.000 socis i cinc oficines distribuïdes pel territori: dues a Girona, una a Figueres, una a Olot i una a Sant Feliu de Guíxols.
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de març de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...
