Quin seria el preu del lloguer si la Llei de Contenció de rendes fos declarada inconstitucional?

Recordem que el Consell de Garanties Estatutàries va determinar que diversos articles de la Llei de Contenció de Rendes dels habitatges en lloguer aprovada per la Generalitat, són inconstitucionals i que alguns partits polítics han anunciat que presentaran un recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta norma.

Tant el Codi Civil com la Llei d’Arrendaments Urbans permeten que el preu del lloguer el determinin lliurement les parts contractants, arrendador i arrendatari. Aquesta llibertat de pacte queda completament anul·lada per la Llei de Contenció de Rendes, que determina que el preu d’arrendament ha de ser el que indica l’Index del Preu de Referència que publica l’Agencia Catalana d’Habitatge o, si fos menor, el preu de l’anterior contracte d’arrendament concertat en els darrers cinc anys.

Així, tots els contractes de lloguer que s’han formalitzat des del passat 23 de setembre, s’han fet obligatòriament seguint el criteri de la Llei de Contenció de rendes, i per tant, com hem comentat en anteriors articles, amb preus sensiblement més baixos que els vigents preus de mercat. L’arrendador, per llogar l’habitatge, no pot establir el preu que ell consideri, d’acord amb les característiques de la seva propietat, sinó que el preu del contracte s’ha d’ajustar als determinis de la llei.

En cas que el Tribunal Constitucional tombés la Llei, els contractes subscrits des de l’entrada en vigor de la Llei de Contenció de Rendes fins aquell moment, quedaran atrapats per aquest preu més baix resultant de la Llei fins a la finalització de la seva vigència, 5 anys per a persones físiques, 7 anys per a persones jurídiques. Aquesta situació es podria evitar mitjançant l’establiment en el contracte d’una clàusula especifica.

Es tracta que en la referida clàusula, que només pot tenir efecte si es declara la inconstitucionalitat de la Llei de Contenció de Rendes i per tant es declara la nul·litat dels articles que regulen la determinació de la renda, les parts, lliurement i de comú acord, convinguin un preu que seria el aplicable subsidiàriament només en cas que es determines la anticonstitucionalitat de la norma i, en conseqüència, decaigués l’obligació de determinar el preu segons l’índex de preus o del contracte anterior.

El contracte així doncs establiria dues rendes, una la que determina la Llei i subsidiàriament una segona, lliurement pactada, només aplicable en cas de decretar-se la inconstitucionalitat de la Llei.

En els Serveis Jurídics de la Cambra es pot analitzar la conveniència d’incorporar en determinats contractes una clàusula amb aquesta finalitat preventiva.