En la darrera setmana els mitjans de comunicació han publicat diverses informacions que posen de relleu que alguna cosa s’està movent en el mercat de l’habitatge. El diari Expansión publicava fa pocs dies que la divisió immobiliària a l’Estat del banc francès BNP ha ampliat la seva plantilla en 80 empleats, situant-la ja en 200 persones. Les perspectives de creixement de 2019 són del 52%. BNP ha fitxat, a més a més, directius amb experiència com Knight Frank, Unibail Rodamco, JLL o CBRE.
Mentre al sector privat els bancs van prenent posicions –alguns però venent-se la seva divisió immobiliària, com és el cas del Banc Sabadell que al juliol va vendre dos grans paquets immobiliaris per valor de 3.900 milions d’euros a un fons d’inversió nord-americà-; el sector públic continua amb la política d’estímuls al lloguer. Una política que a vegades passa per donar al·licients a propietaris de pisos buits i en altres per penalitzar-los. Dins d’aquesta política de pal i pastanaga, aquesta darrera setmana ha tocat pal. L’executiu espanyol ha anunciat que prendrà “mesures de caràcter coercitiu” contra els propietaris d’habitatges buits, i ha avançat que es regularà el sector de l’habitatge per convertir-lo en “un servei públic d’interès general”, segons va publicar El País. Les mesures que pretén aplicar el govern estatal no es limitaran als immobles que són propietat de bancs o promotores sinó també a persones físiques.
Actualment es calcula que a l’Estat hi ha 3,4 milions d’habitatges buits, segons dades del Cens de Població i Habitatges de l’INE del 2011, que és l’únic que està disponible. El Ministeri de Foment s’ha proposat com a principal objectiu “mobilitzar” aquesta bossa d’habitatge buit i per això ha presentat ja al Consell de Ministres una proposta per homogeneïtzar la legislació en aquesta matèria, a dia d’avui en mans de les comunitats autònomes. Pel govern espanyol, no pot ser que en funció de la sensibilitat de cada govern autonòmic es prenguin mesures més o menys dures per eradicar la manca d’habitatge.
El govern central vol que l’habitatge deixi de ser un bé especulatiu. L’objectiu és evitar que els fons voltor que han anat adquirint grans paquets d’habitatge puguin pujar indiscriminadament les rendes als seus llogaters amb l’objectiu de desnonar-los per vendre els immobles posteriorment a preus alts, situació que ja es va donar a Madrid recentment. L’executiu vol aprofundir en el caràcter social dels programes d’ajudes del Pla Estatal d’Habitatge i incrementar el parc públic d’habitatge de lloguer i “protegir-lo” per garantir-ne en el temps la consideració de servei d’interès general.
Foment és partidari de crear una línia específica d’ajudes per a la creació de parc d’habitatges sobre terrenys públics, però garantint els drets dels inquilins durant més anys. També es planteja la creació d’un mecanisme que permeti l’Administració exercir el dret de tempteig i retracte per evitar que els fons especulatius adquireixin promocions públiques.
La Unió Europea ha presentat un pla que busca facilitar l’accés a l’habitatge a la classe treballadora, als joves i a les persones sense llar. Aquest pla inclourà també una regulació específica dels pisos turístics i impulsarà la construcció de nous habitatges, per tal d’augmentar l’oferta de lloguer disponible. El pla, però, no contempla controlar […]
...
Actualització del 2 de desembre: El sistema de facturació VeriFactu, previst inicialment per a l’1 de gener de 2026, s’endarrereix i no serà obligatori fins a l’1 de gener de 2027. Segons fonts d’Hisenda, el canvi té com a objectiu facilitar l’adaptació dels autònoms i empreses. Quins propietaris arrendadors es veuran afectats per la nova […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe trimestral del preu del lloguer, elaborat a partir de les dades de fiances registrades, que permet fer una anàlisi del mercat del lloguer durant el segon trimestre de l’any 2025. Totes poblacions analitzades mostren un increment moderat del preu de lloguer i […]
...
El 25 de febrer de 2025, el Govern de Catalunya va aprovar el Decret Llei 2/2025, el qual estableix mesures com l’ampliació dels drets de tanteig i retracte de l’Administració en zones tensades o la creació d’un Registre de Grans Tenidors d’Habitatges. Inicialment, aquesta regulació no afectava els contractes de lloguer temporal. No obstant això, […]
...