El preu de mantenir un habitatge buit i les noves càrregues fiscals

Si a banda de l’habitatge habitual es disposa d’un segon habitatge, aquest fet no surt gratis als seus propietaris, té un cost fiscal. Hi ha una gran diferència entre mantenir buit aquest segon habitatge o tenir-lo llogat.

Si aquell segon habitatge està desocupat, en el moment de fer la declaració de la renda els propietaris han de declarar uns ingressos per rendes imputades del 2% del seu valor cadastral ( un 1,1 % si la revisió cadastral és anterior a 10 anys), a banda d’assumir els costos dels subministres. Si, contràriament, aquest habitatge està llogat, no tan sols desapareix l’esmentat rendiment estimat, sinó que sobre el mateix valor cadastral és aplicable una amortització deduïble del 3% i, com es lògic, els subministres passen a dependre del llogater, que n’és el consumidor.

Aquets ingressos o despeses passen a sumar o restar la base imposable de l’IRPF i tributen  d’acord amb el percentatge que li sigui aplicable a cadascun.

Aquesta regulació, encaminada a  estimular el lloguer d’immobles gravant aquells que es mantenen desocupats, genera un perjudici pels arrendadors que, tot i tenir destinats els immobles, locals o habitatges per ser llogats, han de tributar per les rendes estimades per tots aquells períodes durant els quals, tot i estar l’immoble en el mercat, no troba llogater i, en conseqüència, l’immoble no està arrendat. Actualment, ateses les circumstàncies del mercat de lloguer, podem dir que els períodes que els habitatges en lloguer romanen buits són més aviat curts. Ara bé, per contra, aquests períodes s’allarguen moltíssim en determinats supòsits: com per exemple els que afecten a locals comercials i/o a naus industrials.

Dins de les mesures de foment de lloguer d’habitatges que proposa el govern de l’Estat, sembla que hi hauria l’enduriment d’aquestes rendes immobiliàries estimades, que podrien arribar a un percentatge del 5%, cosa que faria més greu la situació exposada.

També es contempla la possibilitat de modificar la legislació per tal que els ajuntaments poguessin aplicar un recàrrec de fins el 50% sobre l’IBI dels habitatges desocupats. En aquest supòsit caldrà definir molt bé quan es pot parlar pròpiament d’habitatges desocupats,  perquè la mesura en cas d’implantar-se afectaria a una multiplicitat de persones que es podrien veure injustament gravades fiscalment.