Més obligacions a les Comunitats: Comunicar-se amb l’administració

A les Comunitats de propietaris cada dia s’imposen més obligacions. Les últimes, que ho van ser amb Hisenda, van ser les obligacions de presentació de les declaracions fiscals corresponents als models tributaris 347 i 184 (que són, respectivament, les declaracions informatives anuals d’operacions amb terceres persones i d’entitats en règim d’atribució de rendes).

A partir d’ara encara se’ls complica més la vida.

Efectivament, l’entrada en vigor, a partir del 2 d’octubre de 2016, de la Llei estatal del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques canvia obligatòriament la forma de relacionar-se de les Comunitats amb l’administració (afecta també a les persones jurídiques, societats, inclusivament a les herències jacents, les comunitats de bens, etc).

Les Comunitats de propietaris per dirigir-se  a l’administració pública o al sector públic en general, ho han de fer només mitjançant sistemes basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de firma electrònica  que s’expedeixen per una sèrie de prestadors inclosos a la “Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació”.

De forma taxativa, la llei determina que ja mateix, des del 2/10/2016, les Comunitats de propietaris només poden dirigir-se a les administracions públiques mitjançant medis electrònics, per a la realització de qualsevol tràmit d’un procediment administratiu.

Dit amb d’altres paraules, una Comunitat de propietaris que desconegui aquesta circumstància o l’hagi ignorat, no podrà presentar documents, fer sol·licituds de qualsevol tipus o complir les seves obligacions, ni comunicar-se amb cap administració pública (a la Cambra de la propietat, el departament de Comunitats és a la seva disposició, com o fa per a totes les comunitats de propietaris que administra). No podrà, per exemple, demanar un ajut per a rehabilitar l’edifici.

La llei de 1992 ja era conscient de l’impacte de les noves tecnologies, i la llei de 2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics ho establí com a opció.

La llei de 2015, que ara ha entrat ara en vigor, considera que la tramitació electrònica no ha de ser ja una forma especial de gestió dels procediments, sinó que ha de constituir l’actuació habitual de les administracions (segons el legislador, una administració sense paper que funcioni només electrònicament, no només serveix millor als principis d’eficàcia i eficiència, a l’estalviar costos als ciutadans i les empreses, sinó       que també reforça les garanties dels interessats)

És clar que la comunicació electrònica ja no és el futur, és el present.