L’accés dels joves europeus a l’habitatge

En la jornada Youth and Property, organitzada per la Unió Internacional de Propietaris (UIPI), celebrada a Barcelona el 21 d’octubre de 2022, es va exposar i va debatre la realitat actual dels joves en l’accés a habitatge en diferents països europeus. La jornada va ser una oportunitat per a l’intercanvi de coneixements sobre la situació a diversos països i els efectes que les polítiques d’habitatge tenen en l’exclusió de les joves generacions del mercat d’habitatge en propietat, i fins i tot de l’habitatge de lloguer.

Els reptes que suposen avui taxes d’inflació desconegudes en els últims 20 anys, l’increment dels costos de construcció, la nova normativa tècnica d’habitatge que obliga a costos cada vegada més elevats per a la propietat, una guerra a Europa que crearà nous equilibris globals encara avui desconeguts i una pujada de la pressió fiscal per pagar el deute adquirit per afrontar la pandèmia de la covid-19 són l’entorn actual del mercat de l’habitatge.

La situació afecta especialment els joves. Comprendre les causes de la creixent exclusió de les generacions futures en els mercats d’habitatge és essencial per dissenyar polítiques d’habitatge més efectives i que contribueixin a solucionar la greu problemàtica que avui vivim.

A Espanya, la situació es veu agreujada per polítiques d’habitatge molt intervencionistes però sense despesa pública associada, i que en la pràctica suposa traslladar als propietaris privats la càrrega econòmica de la política d’habitatge, que segons la Constitució correspon a l’Estat.

Situacions dispars, però amb problemes i conclusions comunes:

• Els joves a Europa tenen avui més dificultats per accedir a l’habitatge propi i independitzar-se de la llar familiar de les que van tenir els seus pares. L’assequibilitat de l’habitatge ha empitjorat a la zona euro en els últims 10 anys.
• El desequilibri entre oferta i demanda suposa una barrera per a l’accés dels joves a l’habitatge. Europa no ha recuperat en els últims anys el ritme de construcció anterior a l’esclat de la crisi del 2008, la qual cosa redueix l’oferta i afavoreix la pujada de preus.
• És urgent que els governs aprovin, i que es gestioni de manera efectiva, més sòl urbanitzable a les zones amb elevada demanda, i que facilitin els tràmits per a la construcció d’habitatges que responguin a la tendència de llars més reduïdes, i amb mesures de respecte al medi
  ambient.
• S’han d’adaptar les condicions d’accés a hipoteques a la situació dels joves. Ajudes o avals per finançar una entrada, flexibilitat en el ritme de les quotes, límits màxims en el tipus d’interès, per exemple. Cal donar accés als joves a sistemes de finançament.
• Incentius fiscals podrien ajudar els joves a accedir al seu primer habitatge en propietat, com a mesura també d’inversió i d’estalvi a llarg termini.
• A Espanya, el nivell de desocupació en les generacions de joves, la temporalitat del treball i el treball a temps parcial són barreres al futur. Millores en educació i formació són imprescindibles perquè els joves puguin accedir al mercat laboral amb condicions i salaris que els
  permetin emancipar-se.
• L’accés dels joves a l’habitatge és un problema amb repercussions socials, demogràfiques i econòmiques presents i futures per al conjunt de la societat.
• La política d’habitatge ha d’incloure plans d’inversió en habitatge social i en habitatge assequible, i fomentar la inversió tant pública com privada. És urgent prioritzar la construcció de nova oferta, i comptar amb amplis acords dels grups polítics que es comprometin i que aprovin plans d’habitatge a curt, mitjà i llarg termini.

Descarregar a l’informe