La Cambra de la Propietat Urbana de Girona fa cent anys 7/10. Temps convulsos

Foto: Visita oficial del rei Alfons XIII a la fàbrica Grober i l’alcalde de Girona, Francesc Coll i Turbau. 1930
Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut)

Els homes de la primera Cambra, és a dir, fins la Guerra Civil, (la primera dona no formà part de la Junta de Govern fins ben entrat el segle XXI) eren terratinents, cacics i, per a la Girona de l’època, grans propietaris. Formaven part de partits conservadors, normalment monàrquics, tradicionalistes i d’obediència espanyola i alguns, pocs, havien estat a la Lliga. També alguns havien estat regidors en els ajuntaments de Girona i Figueres, diputats a la Diputació i, fins i tot, alcalde de la capital, especialment entre 1923 i 1934 i, encara en major nombre, en temps de la dictadura de Primo de Rivera.

Era gent d’ordre. I Girona, com altres poblacions catalanes, vivia uns anys trenta caracteritzats per una aguda conflictivitat social i laboral. En una llista de preus d’aliments bàsics entre abril de 1930 i el mateix mes de 1936, hom pot observar que només experimenten lleugeres fluctuacions (un kg de pa, 70 cèntims; un kg de porc, 6’25; un d’arròs, entre 1’125 i 1’60; un de sucre, entre 1’7 i 1’8; un litre de llet, 0’7 o el carbó vegetal, entre 0’27 i 0’28 el kg). Tanmateix, si s’observa el salari en els mateixos mesos es comprova com havien baixat el 1936 respecte de 1930: una obrera del tèxtil cobrava un jornal de 12 pessetes el 1930 i de 9, el 1936; un obrer paperer, 11 i 8’25; un metal·lúrgic, 12 i 11; un picapedrer, 12 i 11 o un sastre, 11 i 10. És clar que també hi hagué uns lleugers augments, tot i que mínims: un ferrer, 8’5 i 9; un pintor, 10 i 11; un paleta, 10 1 12 o un fuster, 9 i 10.

Entre juliol de 1931 i octubre de 1934, les reivindicacions laborals i polítiques dels treballadors gironins es concretaren en una vintena de vagues (generals, parcials i sectorials), com explica Pere Cornellà. I hi havia també tancaments d’empreses. L’acta de la sessió del 25 de novembre de 1932 de la Junta recull el següent:

“El Señor Presidente expuso que requerido por el Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta Provincia asistió por la mañana a su despacho, quien le expuso que teniendo en consideración la crisis que están pasando los obreros que se encuentran sin Trabajo con motivo del cierre de la fábrica de papel La Aurora de esta Ciudad creía conveniente e invitaba a esta Cámara a que expresara con un donativo para remediar en lo posible dicho mal, como lo han hecho otras Corporaciones, en vista de lo cual y examinados los presupuestos se acuerda por unanimidad cooperar a tan laudable objeto, con la cantidad de mil pesetas”.

Una de les conclusions que es poden extreure és el paper que feien els governadors civils davant de les crisis socials. L’any anterior, la Cambra s’havia oposat a les bases de treball i salaris mínims aprovades pel Comitè Paritari de la Construcció. Representava el que vindria a ser un modern conveni laboral. I la Cambra s’hi oposava perquè entenia que no hi havia d’haver un salari mínim.

Davant de la situació, s’havia recolzat la crida que havia fet algun governador civil als ajuntaments perquè endeguessin algun tipus d’obres per tal de donar feina als obrers en situació d’atur. A aquesta crida s’hi va afegir la Cambra. A la portada del butlletí número 54, que corresponia al setembre de 1931, hi havia una informació, emmarcada per un requadre, en la qual es demanava als propietaris d’immobles que intentessin fer-hi obres per a ajudar a pal·liar la situació de crisi que s’estava vivint:

“La Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de Gerona, ruega a todos sus Asociados los propietarios por urbana de esta provincia y en especial a aquellos que lo sean de poblaciones donde se encuentran personas sin trabajo, procuren en cuanto les sea posible hacer practicar todas cuantas obras sean necesarias y útiles a sus edificios, al objeto de poder dar trabajo a aquellos obreros y en esta forma contribuir a remediar en lo posible los tristes y lamentables efectos que viene acarreando la actual crisis de trabajo que atravesamos y que amenaza acentuarse cada día más, en la seguridad de que por parte de los Ayuntamientos encontrarán los propietarios toda clase de facilidades y apoyos para la práctica de las expresadas obras que se ejecuten con tan laudables intenciones humanitarias”.

Eren temps convulsos que augmentaven conforme passaven els dies. Un temps que van ser aprofitats pels militars com a excusa pel seu aixecament de 1936. Però aquest és un tema que pertany a un altre capítol…