La Cambra de la Propietat Urbana de Girona fa cent anys. 3/10

El Carrer Ciutadans a principi del segle XX, vist des de la plaça del Vi. Foto: Ajuntament de Girona. CRDI (Fotografia Unal)

Amb motiu del centenari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona anirem publicant de forma periòdica el relat de la nostra història. En aquest tercer text parlem de la seu de l’entitat. Esperem que sigui del vostre interès.

La seu (II): Uns horts, una posada i un palau

Els homes de la Cambra de la Propietat no sembla que festegessin l’arribada a la nova seu. Si més no, ni se’n conserva documentació ni els diaris de 1929 se’n feren ressò. Un any abans, el ministeri de Treball, de qui depenien les cambres, havia autoritzat a la de Girona a establir un crèdit extraordinari de per a l’adquisició de l’immoble que pertanyia a Caterina Masseguer i Subirós, vídua de Ferran Coll. Ella havia aportat aquesta finca, comprada pel seu pare, com a dot matrimonial.

El carrer Ciutadans va néixer amb la primera expansió meridional de Girona, en els segles XI i XII, fora muralles. Aquestes, per la part sud, tenien un portal d’entrada a l’actual placeta del Correu Vell, a l’inici del carrer de la Força. Des d’aquí i fins la Rambla Verdaguer, per la part de llevant se la coneixia com “l’Areny”. Era el traçat de l’antiga via romana i del Camí Ral, que travessava Girona de nord a sud, entrant pel burg de Sant Pere de Galligants i sortint pel Cap de l’Areny, que salvava l’Onyar per un gual. Era on es concentraven les fondes, els hostals i els bancs. I, fins i tot, algun cementiri, com el que estava emplaçat on es bastí el que seria el famós Hotel dels Italians.

Al llarg dels segles XIV i XV aquesta via, antic carrer Draperia, s’hi anaven instal·lant les famílies ennoblides, els terratinents comarcals però, també i amb el temps, menestrals als baixos dels immobles. Antics casalots convertits en palaus on es vivia en el luxe que permetien les rendes i que es podia desenvolupar en una petita capital de província.

Una d’aquestes famílies fou la de Francesc de Sant Martí, que ocupà un petit edifici situat entre els carrers de Sant Josep, antic carrer Rossinyol, i Ciutadans. L’entrada era per Sant Josep i per darrera fins a Ciutadans, era un hort. En algun moment vengueren la propietat a Joan Grau de Cruilles, comte de Solterra. L’any 1800 un dels descendents d’aquesta família, Josep M. de Sarriera, Gurb, Despujol i de Cruïlles, es veié en la necessitat de vendre-ho per tal de poder satisfet les 24.000 lliures de dot de la seva germana Maria Narcisa, que es casava amb Antoni de Desvalls, Marquès d’Alfarràs.

Durant el mes de maig i fins el 15 de juny es va posar a la venda “en secreta subhasta”, això és, amb pliques tancades, “la susodicha casa de mi Patrimonio de Cruilles junto con su huertecito o salidas”. Els termes de la subhasta estaven escrits, segons es diu en l’escriptura, “en idioma vulgar”, o sigui, en català. Al preu de venda de la casa i hort se li havia de sumar vuit mil lliures per les calaixeres i altres mobles, i els censos establerts. El comprador era Ramon de Manresa, d’Asprer, Moncorb, Ramis i de Albertí, que va pagar 13.006 lliures.