Els tribunals poden entrar a valorar si l’aplicació de l’índex hipotecari IRPH ha estat abusiva, segons ha dictaminat l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE, amb la qual cosa obre la porta al fet que els jutges puguin anul·lar aquestes clàusules.
L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE considera que el valor de referència que estableix el IRPH es basa en una fórmula matemàtica complexa i poc transparent per al consumidor mitjà. En conseqüència, el jutge nacional ha de comprovar si quan es va signar el contracte es va exposar de forma transparent el mètode de càlcul del tipus d’interès, de manera que el consumidor pogués valorar les conseqüències econòmiques que li suposarien.
La posició de l’Advocat General no és vinculant. No obstant això, condicionarà en gran manera la sentència que s’espera per al primer trimestre de 2020.
L’impacte de la decisió del Tribunal de Justícia de la UE serà significatiu per l’exposició que tenen els grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell, Kutxabank, Unicaja i Liberbank). L’exposició no està clarament xifrada, va des dels 3.000 milions que van calcular Morgan Stanley i Credit Suisse fins als 44.000 milions que va estimar Goldman Sachs.
Enfront de les denúncies inicials dels afectats, el Tribunal Suprem en una sentència de desembre de 2014 va avalar la utilització d’aquest índex. Posteriorment, el jutjat de primera instància número 38 de Barcelona, va elevar la qüestió al Tribunal de la UE perquè interpretés si el funcionament i la comercialització d’aquest índex eren prou transparents.
L’índex IRPH amb el qual es van referenciar les hipoteques es va situar a partir de 2013 molt per sobre de l’Euribor, amb el cost addicional per als clients que el van subscriure. Actualment, el IRPH se situa sobre el 1,84% i l’Euribor sobre el -0,356%.
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de Febrer de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
