És possible desheretar els fills?

El primer és tenir clar el concepte de llegítima i, es defineix com “la porció de béns de què el testador no pot disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus, anomenats per això hereus forçosos”.

En el cas de Catalunya, els únics legitimaris són els fills i, en defecte d’aquests, els pares. Per tant, és a aquests als quals es pot desheretar. Així, el cas més habitual de desheretament és aquell pel qual el causant vol desheretar algun o diversos dels seus fills. S’ ha de donar una causa justificada per a això, d’ acord amb el que regula el Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya.

Requisits del desheretament
S’estableixen aquests requisits en el primer apartat de l’article 451-18 del CC català:

Forma
El desheretament s’ha de fer en testament, codicil o pacte successori i requereix l’expressió d’una de les causes tipificades per l’article 451-17 i la designació nominal del legitimari desheretat.

Quines són les causes per desheretar els fills a Catalunya?
En el cas del Codi Civil de Catalunya, les causes per desheretar redueixen la casuística a supòsits molt excepcionals.

Es tracta dels supòsits següents:

1. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
2. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
3. Condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat el causant, si l’ha acusat d’un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
4. El que ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
5. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d’ un representant legal d’ aquesta.
6. Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable.
7. El que ha induït el causant de forma maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit fer-ho, així com el que, coneixent aquests fets, se n’ ha aprofitat.
8. El que ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.

També és possible desheretar en els supòsits següents:

• Negar aliments al qual va fer el testament, al seu cònjuge, parella estable o els seus ascendents o descendents si tingués obligació legal de fer-ho.
• Haver maltractat greument el testador, el seu cònjuge, parella estable, ascendents o descendents.
• Que el fill del causant hagi perdut o li hagin suspès la pàtria potestat sobre algun dels seus fills, és a dir, d’ algun dels néts del causant, sempre per culpa del fill del causant.
• Que no hi hagi hagut relació familiar entre el causant i el legitimari de forma manifesta i continuada per causa, exclusivament imputable, al legitimari.