La Resolució de 26 d’abril de 2.022 de la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya va donar la raó a la petició efectuada pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, pel Consell de Col·legis Territorials d’Administradors, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i el Consell de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, que van sol·licitar la suspensió cautelar de la declaració com a àrees de mercat tens als municipis següents: Blanes, Canet de Mar, Cardedeu, Figueres, La Garriga, Girona, Igualada, Lleida, Manresa, Masnou, Mataró, Mollet del Vallès, Olesa de Montserrat, Rubí, Sabadell, Salt, Sant Fruitós de Bages –en relació als nuclis de Sant Fruitós i Torroella de Baix–, Sant Pere de Ribes, Sta. Perpètua de la Moguda, St. Sadurní de Noia, Tarragona, Terrassa, Vilafranca del Penedès, i Vilanova i la Geltrú.
Posteriorment, mitjançant la Interlocutòria de 12 de maig de 2022, el TSJC dicta diferents Resolucions judicials suspenent cautelarment l’executivitat dels Acords del Consell Metropolità de l’àrea metropolitana de Barcelona, així com l’Acord de l’Ajuntament de Barcelona segons els qual es declara a tot el municipi de Barcelona i a diferents municipis de la seva àrea metropolitana, com a àrees de mercat d’habitatge tens, a petició de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i el Col·legi oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona,
En el mateix sentit la Resolució de 13 de juny del present any 2022 del mateix Tribunal, ha donat la raó a la petició efectuada per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i ha declarat la suspensió cautelar de la declaració d’àrees de mercat d’habitatge tens dels següents municipis: Begues, Cerdanyola del Vallés, L’Hospitalet del Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, i Sant Adrià del Besós.
Importància de la mesura adoptada judicialment
L’article 6 de la Llei de Contenció de rendes de Catalunya, aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge, va ser declarat nul i inconstitucional pel Tribunal Constitucional en sentència de 10 de març de l’any 2022. Aquest article, entre d’altres requisits, limitava la renda dels contractes d’arrendament a l’Índex de referència de preus de lloguer, o a la renda del contracte anterior, si aquesta era menor, de forma que actuava com a topall i límit a l’hora de determinar la renda que havia de regir l’arrendament. Aquest Índex de referència només es pot aplicar si, prèviament, hi ha una declaració d’àrea de mercat tens. D’aquesta forma, les administracions, durant tot el període de vigència de la declaració, poden atenuar o capgirar la situació de mercat tens i, per tant, els preus del sector immobiliari en matèria d’arrendaments.
No obstant, l’actual Llei d’arrendaments urbans estatal –d’aplicació actualment a tot el territori espanyol– determina el principi de lliure estipulació de la renda del lloguer, es a dir, el principi de la llibertat dels pactes entre arrendador i arrendatari. L’Estat i no les Comunitats Autònomes resulta així competent per fixar la renda d’un arrendament d’habitatge, motiu pel qual el legislador autonòmic no disposa de competència.
Aquestes suspensions cautelars, actualment no tenen conseqüències practiques en tant que com s’ha dit la sentencia del TC va deixar inaplicable la Llei catalana de contenció de rendes. Per altra banda actualment està en tramitació al Congres de Diputats el “proyecto de ley de la vivienda” d’àmbit estatal i que preveu l’aplicabilitat de nous mecanismes de regulació dels preus dels lloguers.
La finalitat de les Cambres de la Propietat Urbana, és i serà la defensa dels legítims interessos dels propietaris d’immobles i, en aquest cas, considerem perjudicial per l’evolució del mercat de lloguer les mesures de contenció de rendes, i en conseqüència les declaracions de diversos municipis com a àrea de mercat d’habitatge tens.
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de Febrer de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
