El concepte de “gran tenidor” i les seves conseqüències jurídiques

La Generalitat de Catalunya, en ús de les seves competències en matèria d’habitatge, va aprovar el Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge; modificat pel Decret llei 1/2020, de 21 de gener.

Es tracta d’una normativa que introdueix nombroses modificacions en la legislació ja existent en matèria d’habitatge. En aquesta i en properes newsletters comentarem algun dels aspectes més significatius d’aquesta nova regulació, i com afecta els propietaris. 

En aquesta tractarem un dels punt que més enrenou i, perquè no dir-ho, més controvèrsia i/ ha generat: la nova definició de “gran tenidor” i les conseqüències jurídiques que implica per aquells propietaris que quedin inclosos dins aquella definició.

Nou concepte de “gran tenidor” 

La principal novetat rau en que ara la definició de gran tenidor no es fa en relació a metres quadrats (com es feia anteriorment), sinó al nombre d’habitatges del que se n’és titular, i que s’amplia també a les persones físiques. Així, es modifica la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i a partir d’ara es consideren grans tenidors aquelles persones físiques (abans restaven excloses), jurídiques o fons de capital risc i de titulació d’actius que siguin titulars de més de 15 habitatges. Les úniques excepcions son els promotors socials previstos a la llei del dret a l’habitatge i les persones que tinguin més d’un 15 per cent de la superfície habitable de la propietat qualificat com a habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer.

Conseqüències jurídiques de la qualificació “com a gran tenidor”

Si sóc titular de més de 15 habitatges, per tant “gran tenidor”, quines obligacions m’imposa la nova normativa?

Fonamentalment m’imposa dues grans obligacions, que se’ns dubte tenen un gran impacte dins el meu dret de propietat:

1. Obligació de renovació dels contractes de lloguer social obligatori. 
2. Obligació d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar determinades demandades judicials.

1. Obligació de renovació dels contractes de lloguer social obligatori. 

En aquells casos en que ja existeixi un contracte de lloguer social, formalitzat a l’empara dels normativa sobre lloguer social obligatori, i que arribin a la fi del seu termini contractual, els llogaters tindran dret a que se’ls hi faci, per una única vegada, un nou contracte en les condicions que estableix la llei, sempre que aquells acreditin que segueixin trobant-se dins dels paràmetres d’exclusió.

2. Obligació d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar determinades demandades judicials.

S’imposa als “grans tenidors” l’obligació d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar les demandes de desnonament següents (també es preveu per les execucions hipotecaries):

• Per manca de pagament del lloguer (aquest supòsit ja hi era)
• Per venciment de la durada del títol jurídic que habilita l’ocupació de l’habitatge. En aquest casos la proposta de lloguer serà exigible durant un període de tres anys des de l’entrada en vigor del Decret llei 17/2019.
• Per manca de títol jurídic que habiliti l’ocupació (és a dir, les ocupacions il·legals), d’habitatges titularitat d’entitats financeres, filials immobiliàries, fons d’inversió i gestors d’actius immobiliaris. Veien que en aquest cas no afecta als habitatges de persones físiques o jurídiques que no siguin les anteriors, i amés s’exigeixen els següents requisits que determina la llei (situació anòmala, portin més de 6 mesos ocupant l’habitatge, no hagin rebut cap opció de reallotjament social en els darrers dos anys, i comptin amb un informe favorable dels serveis municipal sobre arrelament, convivència en l’entorn veïnal i risc d’exclusió social).

No obstant hi ha un detall que caldria tenir en compte i és que l’article que es modifica afegeix que caldria que el procediment afectés “a persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d’habitatge pròpia i que es trobin dins els paràmetres de risc d’exclusió residencial que defineix aquesta llei, la qual cosa ha de comprovar el mateix demandant, que ha de requerir prèviament la informació als afectats”.

En aquest casos la llei obliga els titulars, abans d’interposar la demanda de desnonament, a fer una oferta de contracte de lloguer social, que implica:

• La durada mínima d’aquests contractes haurà de ser, com a mínim, igual a la prevista a la legislació d’arrendaments urbans i, en qualsevol ca, no podrà ser inferior a cinc anys si el titular és una persona física, i set anys si és una persona jurídica.
• Les condicions econòmiques seran les que les parts acordin conforme als criteris de lloguer social de l’art 5.7 (“rendes que garanteixin que l’esforç pel pagament del lloguer no superi el 10% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si estan per sota del 0,89 de l’indicador de renda de suficiència (IRSC), o el 12% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si estan per sota del 0,95 de l’IRSC, o el 18% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si són iguals o superiors al 0,95 de l’IRSC”). Si no hi ha acord, la compensació econòmica serà del 40 per cent de la renda màxima que pertocaria a l’habitatge si tingues la qualificació d’habitatge de protecció oficial.
• L’oferta de lloguer social que es realitzi s’haurà de comunicar a més de l’Ajuntament, també a l’Agència d’habitatge de Catalunya, en el termini de 3 dies hàbils. 

Sens dubte, aquesta mesura és la que més neguit han produït entre els nostre associats. ¿A partir d’ara, si sóc propietari de més de 15 habitatges i un llogater no em paga no podré demandar-lo si prèviament no se li ofereix un lloguer social (per un preu fixat)?

Al respecte hem de dir que davant els dubtes jurídics plantejat per la norma, finalment les Audiències de Girona i Barcelona han dictat uns acords d’unificació de criteris en virtut del quals es considera que aquesta normativa el que estableix son requisits administratius però no requisits de procedibilitat. Dit en altres paraules, que entenen que com que no s’ha modificat la normativa processal (fonamentalment la Llei d’Enjudiciament Civil), per a ells el fet que no s’hagi fet una prèvia oferta de lloguer social no impedirà que s’admeti a tràmit la demanda de desnonament i se li doni curs; sens perjudici de les sancions de caràcter administratiu que pugui imposar l’Administració per aquell incompliment.

Amb tot ja hi ha veus que apunten a que s’introduiran modificacions per tal que els jutges no puguin donar curs a aquestes demandes sense verificar-se el compliment de la prèvia oferta de lloguer social.  

Caldrà estar amatents a futurs desenvolupaments, i des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona i la resta de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya s’adoptaran aquelles mesures que estiguin al nostre abast per protegir els legítims drets e interessos dels nostres associats.

Soms conscients de  les dificultats econòmiques d’una part de la població i el risc d’exclusió residencial que els afecta, i de la necessitat de donar una solució residencial a les famílies afectades, però no podem deixar de denunciar el fet que les administracions, amb aquestes mesures, estan traslladant als particulars (propietaris de més de 15 habitatges) aquest problema, amb una important carrega econòmica sense compensació, quant a qui pertoca donar solucions (ajuts al pagament de lloguer, cessió d’habitatges socials, foment públic i privat de la construcció d’habitatges socials de lloguer, etc… ) és a les Administracions o dit d’una altra manera el cost d’aquesta problemàtica s’ha de pagar amb els impostos de tots.