Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
Els Préstecs Emancipació de la Generalitat de Catalunya són una gran oportunitat per comprar el teu primer pis a Catalunya. La Generalitat de Catalunya ha llançat una nova línia de préstecs per a joves que permetrà finançar fins el 20% del preu de l’entrada del primer habitatge, amb un màxim de 50.000€, sense interessos i […]
...
Amb l’objectiu de facilitar l’accés i la permanència en un habitatge de lloguer o de cessió d’ús (acord pel qual una persona permet a una altra utilitzar un habitatge a canvi d’una compensació econòmica) s’ha establert una convocatòria per demanar ajudes per poder pagar l’arrendament d’un habitatge o d’una habitació. Aquestes subvencions van adreçades a […]
...
Conscients que els costos i el procés d’arrendament s’han complicat com a conseqüència de les noves obligacions provinents de les regulacions de contenció de renda, des de la Cambra de la Propietat de Girona volem facilitar al màxim la gestió dels arrendaments. Per aquest motiu, tots aquells propietaris que s’incorporin al servei d’administració de finques […]
...
S’ha limitat la reducció del 90% a l’IRPF per als propietaris que lloguin habitatges situats en àrees tensionades. Aquesta rebaixa fiscal només s’aplica si el nou contracte de lloguer estableix un preu almenys un 5 % inferior al del contracte anterior. Això significa que, cada vegada que es canviï d’arrendatari, fins i tot si el llogater […]
...
