Les Cambres catalanes defensen a Madrid una llei que fixi un procediment ràpid contra l’ocupació il·legal

La comissió de Justícia del Congrés dels Diputats estudia la reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil per acabar amb les màfies de l’ocupació il·legal. Fa pocs dies va comparèixer a la comissió Pere Ribera, advocat en exercici i president de la Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i Bages. Ribera va ser ponent comissionat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya.

Pere Ribera va afirmar amb contundència que el fenomen de les ocupacions és un atac directe a l’activitat de les cambres catalanes que, va dir, “tenim com a objectiu protegir i defensar els interessos de la propietat urbana” i va qualificar la situació actual de ”totalment insostenible”. Va defensar que la reforma de la llei és “absolutament necessària” per posar fi als forats del sistema processal que permeten llargues ocupacions d’immobles sense que els seus legítims propietaris puguin recuperar-les d’immediat i que, a més a més, penalitza les actuacions dels legítims propietaris contra els ocupes.

El representant de la Cambra va voler deixar clar que “nosaltres no contribuírem a fer d’aquesta qüestió un debat ideològic, perquè pensem que no és rellevant” i va recordar als polítics de la comissió que els socis de les cambres “no són ni bancs, ni grans propietaris d’immobles; en general són petits propietaris, molts amb segona residència. No són inversors, en molts casos aquesta finca els ha arribat via herència i tenen moltes possibilitats de veure’s afectats per ocupes”. Pere Riba va voler subratllat qüestions que semblen òbvies però que l’actual llei conculca: “és important recordar que els propietaris ja paguen els seus impostos per tenir aquestes segones residències. No només l’IBI, sinó que els tenidors de segones residències han de declarar com a ingressos un 1,1% del valor cadastral d’aquestes finques” i va continuar “aquestes segones residències no són un luxe; sembla lògic que a canvi els propietaris puguin exigir que el sistema judicial els protegeixi davant el fenomen de l’ocupació il·legal”, va cloure.

Pere Ribera va afirmar que mentre no hi hagi canvis legislatius -els proposats i d’altres-, les màfies faran la seva amb total impunitat. “Tot aquest negoci sinistre que tenen muntades les màfies parteix d’una premissa bàsica, sense la qual tot això no funcionaria: el temps que dura un judici verbal i el temps que triguen els propietaris a poder recuperar els seus habitatges. El tinglado funciona perquè els responsables de les màfies poden dir als suposats ocupants que els hi paguin 500 o 1.000 euros perquè els garanteixen que d’allà no els traurà ningú com a mínim, durant un any, i si tenen sort i el seu cas va a un dels jutjats que estan col·lapsats el tema pot trigar a resoldre’s dos o tres anys” i va manifestar que “no trobarien clients disposats a pagar 1.000 euros si aquests ocupants sabessin que en un parell de mesos serien desallotjats”.

El comissionat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya va introduir en el debat uns actors que semblen oblidats: les comunitats de veïns. Ribera va explicar que les ocupacions malmeten les convivències en les comunitats, on els veïns que paguen religiosament els seus impostos i les despeses comunitàries veuen impotents com il·legals “fan servir els elements comuns sense pagar-ne el manteniment i manipulen instal·lacions de gas i electricitat per burlar el pagament dels subministres”. Va recordar que el 2015 un informe del Defensor del Poble recollia que havien “crescut moltíssim queixes de veïns per aquest motiu” i va voler posar en evidència que “al final els que han de pagar la despesa dels ocupants són els veïns que hi viuen legalment si volen evitar que les companyies tallin a tota la comunitat el subministrament”. “És totalment inadmissible que una comunitat hagi de suportar durant dos o tres anys el cost que suposa que hi hagi gent que els estigui xuclant diners dels elements comuns i que la comunitat no pugui fer res”, va queixar-se.

Finalment, Pere Ribera, que va comparèixer al Congrés a petició de la diputada de PDeCAT Lourdes Ciuró, va negar que existeixi “un conflicte d’interessos entre el dret constitucional a tenir un habitatge digne i el de la propietat privada”. Més encara, el ponent va defensar que “el fet que la justícia protegeixi els que pateixen una ocupació il·legal no té res a veure amb què es facin polítiques socials”. I va donar la volta als arguments dels que defensen les ocupacions per motius socials, recolzant-se en un estudi de l’Institut Cerdà que ha conclòs que “pels municipis que tenen un parc d’habitatges per destinar-los a ús social les ocupacions il·legals de part d’aquests habitatges públics suposen un sobrecost per a les administracions, ja sigui a nivell de gestió o de serveis socials” i va reblar el clau argumentat que “el més rellevant és que suposen un greu comparatiu per a les famílies més vulnerables que no han pogut accedir a l’habitatge que se’ls anava a concedir perquè els seus pisos estan ocupats”. El comissionat del Consell General de Cambres va manifestar que aquesta situació no té sentit “perquè segur que a les llistes d’espera per accedir a un habitatge públic trobem famílies amb una necessitat més peremptòria d’allotjament que no pas algunes de les persones que ocupen aquests pisos il·legalment”.

Va assegurar que les cambres de la propietat estan a favor de les polítiques d’habitatge social i va avançar que les cambres catalanes donaran suport a la reforma de la llei, al redactat de la qual va aportar unes millores durant la seva ponència a la comissió del Congrés, tot i que va tornar a insistir que des de Catalunya es considera que per acabar amb les màfies calen, sobretot, reformes de tipus penal.