El turisme cultural, principal sortida pels propietaris d’edificis monumentals i catalogats

L’Associació Monumenta fa vint-i-cinc anys que treballa per oferir eines pels propietaris de castells i edificis catalogats de Catalunya

Actualment hi ha 68 finques al Principat que formen part de l’Associació Monumenta de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya (APCECC), una entitat que enguany compleix 25 anys. La feina d’aquesta associació és oferir als propietaris eines per ajudar-los en la conservació de la seva propietat, de manera que el llegat familiar es pugui transmetre al llarg del temps. Majoritàriament els propietaris dels grans edificis patrimonials a Catalunya, com ara els castells, opten per obrir la casa al públic lliurement i generar així una activitat econòmica per garantir així el costos de manteniment de la finca. Encara n’hi ha, però, que en mantenen un ús estrictament privat.Dins de la categoria d’edificis catalogats n’hi ha de moltes menes: des de cases històriques fins a castells, monestirs, cases pairals, masies, monuments, cases d’indians… i de tots els estils: romànics, gòtics, barrocs, modernistes… Tres de les grans branques d’aquesta tipologia d’edificis són: els d’arquitectura civil; els d’arquitectura religiosa i els que tenien finalitat defensives.

Entre els edificis que formen part de Monumenta hi ha des del Palau Macaya de Barcelona propietat de la Fundació de l’Obra Social de La Caixa on es fan tota mena d’activitats adreçades a impulsar el diàleg social, fins als gironins Jardins de Cap Roig, passant per L’Avenc de Tavertet, que fa tasques d’allotjament i uns quants hotels com el Catalònia Portal de l’Àngel de Barcelona o Catalònia Plaça Catalunya, també a la ciutat comtal. 

El setembre passat, en el marc de l’Assemblea General de l’European Historic Houses Association, va tenir lloc una jornada oberta al públic on es va debatre, amb propietaris de diverses parts del món, les principals problemàtiques que afecten aquest sector tan específic dins de l’àmbit dels propietaris, així com es van plantejar formes de cooperació internacionals i quines solucions es poden donar als problemes plantejats. Els temes que preocupen al sector, òbviament, estan relacionats amb la sostenibilitat d’unes finques d’un elevat cost de manteniment, que necessiten accions de conservació pràcticament de caire permanent. En aquest sentit el Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural-Universitat de Barcelona aposta per la gestió privada del patrimoni europeu, finançada a partir de la inclusió dels edificis monumentals en una xarxa de turisme cultural, sobre el qual ja hi ha força experiències reeixides. Deixar la conservació dels edificis a un capital públic voluble, sense una inversió constant, no sembla la millor de les opcions possibles. Els impostos i gravàmens que es paguen a l’Estat espanyol en relació a d’altres països d’Europa per aquesta mena de propietats també estan en la llista de problemes a resoldre d’aquests propietaris.

També en els últims mesos s’ha fet pública la memòria de la tasca del World Monuments Watch, una entitat que es dedica a atraure l’atenció de la comunitat internacional envers aquells elements patrimonials d’arreu del món que estan en risc de desaparèixer per qualsevol circumstància. L’organització, amb vint anys d’experiència, té els seus propis programes d’ajut i a més a més, pot aconseguir el suport d’institucions públiques i privades per obtenir finançament allà on ells no arribin. Podeu veure aquí algunes de les accions fetes a l’Estat espanyol. En l’àmbit estrictament europeu una trentena d’entitats també contribueixen amb la seva tasca a la conservació i/o intervenció sobre edificis de caire patrimonial. En podeu trobar el llistat en aquest enllaç.

En l’àmbit estrictament gironí, Monumenta manté projectes de col·laboració amb l’Associació de Masos de Torroella de Montgrí-L’Estartit a l’Empordà (representa gairebé un centenar d’edificis històrics d’aquesta zona, molts d’ells catalogats o de caràcter històric) i amb Vila Vella-Tossa de Mar, que aglutina un bon nombre de propietaris i gestors de negocis de la part antiga de la població de la Selva.

A la fotografia, un castell de l’Empordà en venda.