El TC declara inconstitucionals els articles de la llei reguladora de la “plusvàlua municipal” que permetien els ajuntaments cobrar en transmissions on no hi havia cap increment de valor o es perdien diners

Com era d’esperar, després que ja hagués declarat la inconstitucionalitat de diversos articles de la Norma Foral que regula l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del Territori Històric de Guipúscoa (com vam informar en una anterior comunicació), el Tribunal Constitucional (TC), en una recent sentència, ha fet extensiva aquella inconstitucionalitat als articles de la normativa estatal (Ley Reguladora de las Haciendas Locales) que regula el referit impost a la resta de territoris de l’Estat, inclosa Catalunya.

L’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), coneguda popularment com “la plusvàlua municipal”, és un impost que grava l’increment de valor dels terrenys urbans, que es posa de manifest quan hi ha una transmissió per qualsevol títol (o bé la constitució o transmissió de determinats drets reals).

En aquest sentit, el Tribunal considera conforme a la Constitució que el legislador estableixi impostos que gravin l’increment de valor dels terrenys urbans, però sempre i quan es respecti el principi constitucional de capacitat econòmica, el que implica que l’impost no pot gravar actes o fets que «no sean exponentes de una riqueza real o potencial».

El problema de la regulació actual de l’impost deriva del fet que, malgrat la seva configuració com un impost que grava els increments de valor dels terrenys urbans transmesos, en establir el sistema per al seu càlcul, prescindeix de la variació “real” de valor experimentada pel terreny de l’immoble transmès (la realitat econòmica), regulant un sistema formal de càlcul a partir del valor cadastral i del nombre d’anys (entre un i un màxim de vint) que el propietari n’ha estat titular. És a dir, per a la normativa, seguint les paraules del TC, “basta con ser titular de un terreno de naturaleza urbana, para que se anude” l’obligació de tributar.

Per això el TC ha declarat la nul·litat dels articles que regulen aquest sistema en la mesura que no ha previst la possibilitat d’excloure la tributació en aquells casos on realment no hi ha hagut un increment de valor. No obstant, l’impost es podrà continuar aplicant en els casos on sí hi ha hagut aquell increment.

Això té transcendència pràctica, atès que amb la crisi immobiliària viscuda els darrers anys, s’han donat situacions de transmissions “a pèrdua” on no hi ha hagut un increment de valor del terreny (casos on es va comprar en el moment més alt dels peus i s’ha venut en plena crisi). Si aquest és el meu cas, com puc reclamar la devolució?

Per a poder reclamar hem de diferenciar dos supòsits:

– Si varem pagar la plusvàlua en règim d’autoliquidació (és a dir, varem ingressar voluntàriament dins el termini l’import corresponent), caldrà fer un escrit de rectificació i devolució d’ingressos indeguts davant l’Ajuntament, obrint la via administrativa. El termini màxim per fer la reclamació és de 4 anys des que varem fer el pagament.

Contra la resolució de l’Ajuntament, cas que sigui denegatòria, caldrà interposar els recursos fins esgotar la via administrativa.

Finalment, si no s’estima, es podrà acudir a la via judicial, interposant el corresponent recurs econòmic-administratiu. En aquest darrer cas caldrà valorar en cada cas la conveniència d’iniciar la reclamació judicial en funció de la quantitat a reclamar.

– En el supòsit que sigui l’Ajuntament qui va girar la liquidació de l’impost (p.ex. perquè no s’ha pagat en període voluntari), caldrà interposar els recursos administratius procedents dins els terminis previstos (normalment breus), ja que si els deixem passar no podrem reclamar la devolució.

En tot cas, caldrà acreditar que no hi ha hagut increment de valor, i, com sempre, us recomanem que us assessoreu en relació al vostre cas particular i sobre les possibilitat de reclamar la devolució.

Antoni Calle. Advocat