Un procediment ràpid per desallotjar els “okupes”

El dimarts 14 de març el Ple del Congrés dels Diputats  va admetre a tràmit una proposició de Llei per agilitar els desnonaments en cas d’ocupacions il·legals d’habitatges. Aquesta proposició de Llei preveu la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil per tal d’accelerar els terminis en els desnonaments davant les ocupacions. Ara com ara els tràmits que fan possible la recuperació dels habitatges són molt lents.

Aquesta proposta pretén que qui ocupi il·legalment un habitatge hagi de desallotjar-lo per ordre judicial immediatament, llevat que acrediti en un curt termini un títol de propietat o lloguer que l’habiliti per romandre-hi. Aquestes mesures no es podrien aplicar per a desallotjar persones que impaguen les rendes de lloguer o les quotes hipotecaries, ni tampoc s’hi podrien acollir els grans tenidors de finques. Aquesta proposició va adreçada a protegir els petits propietaris o persones que visquin en un habitatge social adjudicat, i que han vist “okupada” casa seva de forma il·legal.

I és que en aquests anys de crisi el fenomen “okupa” ha crescut i s’ha estès sobrepassant les situacions de necessitat social fins a convertir-se en moltes ocasions en un negoci organitzat per màfies especialitzades que forcen l’accés als pisos per a desprès vendre l’ús de l’habitatge a altres persones  a un preu que se situa des de 500 a més de 1.000 €.

Altres col·lectius “okupen” habitatges no tant per resoldre una situació personal o familiar de necessitat sinó com una manera de viure sense que els importin gens els  legítims drets dels propietaris.

Per resoldre aquestes situacions, els propietaris han d’afrontar procediments judicials que sigui per via penal o per via civil no deixen de ser llargs, lents i costosos.

Fins i tot les administracions estan greument afectades pels fenòmens “okupes” i no poden disposar d’un gran nombre de pisos que en condicions normals es podrien destinar a habitatge social per a aquelles famílies que veritablement ho necessiten.

Es dona la paradoxa que l’administració està mancada d’habitatges per assignar als necessitats pel fet que delinqüents o persones que no tenen acreditada aquesta necessitat ocupen  il·legítimament aquests habitatges. Per tant, no és el criteri de l’administració el que determina qui té dret a l’habitatge social sinó la política de fets consumats que impulsen els  delinqüents. La política delictiva dels fets consumats no és admissible.

És evident que les situacions de necessitat d’allotjament s’han de resoldre de manera àgil, per aquest motiu, a banda del seu propi parc d’habitatge social (per altra banda escàs per motius històrics) l’administració actualment disposa de moltes eines que està utilitzant, com l’impost sobre els habitatges buits per tal d’incentivar la venda o lloguer d’aquests habitatges que estan en mans de bancs o de grans tenidors. I n’hi ha més: els convenis de cessió temporal d’habitatges buits amb les administracions, el dret de preferent adquisició , les línies d’ajut a les persones que no poden atendre les seves obligacions hipotecaries o de lloguer, etc…

És amb aquestes polítiques d’ajut, que han estat regulades i debatudes al Parlament, que s’han de resoldre les situacions de necessitat social. Mai s’ha de permetre que sigui la voluntat dels delinqüents la que decideixi qui té dret a un habitatge.

No podem deixar de fer esment a la greu distorsió que el fenomen “okupa” provoca a les comunitats, sovint generant greus problemes de convivència, perquè els membres més incívics del moviment “okupa” fan servir els ascensors i altres element comuns sense contribuir al cost del seu manteniment, fins i tot en ocasions utilitzant la llum i l’aigua comunitària pel seu ús privat i depreciant la necessària cura i manteniment dels elements comunitaris en perjudici dels altres veïns.

Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona volem manifestar tot el nostre suport a la iniciativa parlamentaria de regular un procediment àgil  que permeti obtenir una rapida resolució judicial que faci que els propietaris puguin recuperar el seu habitatge i a les administracions executar la seva política d’habitatge social.

Us podeu descarregar aquí la proposició de llei