Recent i nova sentència del Tribunal Suprem referent a les despeses vinculades a la constitució d’una hipoteca, cosa que ens obliga a tornar-nos a fer la pregunta: qui ha de pagar les despeses de constitució d’una hipoteca?
Anem enrere. El desembre del 2015, el Tribunal Suprem va declarar abusives algunes clàusules que concretament els bancs Popular i BBVA imposaven de manera sistemàtica als seus clients quan constituïen una hipoteca (no eren els únics en fer-ho, però). Eren les que obligaven el client a fer-se càrrec de tota la despesa de la formalització de la hipoteca. El tribunal va dictaminar que com a mínim una part de les despeses les haurien d’assumir els bancs, atès que el principal interessat en que la documentació i inscripció de l’escriptura de préstec amb garantia hipotecària es faci és el mateix banc.
Arrel de la sentència, milers de persones han reclamat als bancs les quantitat que han estat cobrades «de més». Tal i com va passar primer amb les clàusules sol, els bancs ja han advertit els propietaris que no els tornaran aquests diners sinó són condemnats individualment per un tribunal.
Les despeses que s’han estat reclamant als bancs són les següents:
I, en relació amb aquestes reclamacions, recentment el Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre dues d’elles, on els consumidors exigien la devolució de totes les despeses i impostos pagats amb la formalització de l’escriptura d’hipoteca. El Tribunal ha sentat jurisprudència basant-se en el fet que: si bé es pot considerar abusiva una clàusula que sense negociació i de manera indiscriminada atribueix el pagament de totes les despeses i impostos al consumidor, s’han de fer certes matisacions que permeten distribuir les càrregues entre les parts de manera teòricament justa. El Suprem ha dictaminat que:
-les despeses per a la constitució del préstec hauran d’anar a càrrec del prestatari (el consumidor); que també haurà de fer-se càrrec de l’impost que s’ha de pagar per l’operació (l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats)
-ara bé, les despeses dels documents notarials s’hauran de pagar a parts iguals entre el prestamista (el banc) i el prestatari (el consumidor). Pel que fa a les altres còpies notarials que es demanin posteriorment, les pagarà qui les sol·liciti
Respecte les despeses de la inscripció al Registre de la Propietat, de moment no es diu res; però haurem d’entendre, si més endavant no es diu el contrari, que aquestes despeses aniran a càrrec del prestamista (el banc) que és qui es beneficia de la inscripció registral del préstec hipotecari, en crear una càrrega, en el Registre de la Propietat, sobre la finca adquirida pel consumidor; i essent la inscripció registral necessària per a la seva validesa.
El Consell de Ministres va recuperar ahir bona part de les mesures rebutjades pel Congrés només quatre dies després de la seva derogació. El Govern va aprovar ahir, dia 6 d’octubre de 2026, dos nous reials decrets llei en matèria d’habitatge. Aquests recuperen bona part de les mesures dels RDL 26/2026 i 27/2026, rebutjats pel […]
...
Des del 3 d’octubre de 2026, si vols vendre o llogar un habitatge a Catalunya, has de lliurar un certificat de presència o absència d’amiant. No fer-ho pot comportar multes d’entre 100 i 3.000€. La Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant, és la primera norma catalana que regula de manera integral […]
...
Les noves mesures sobre arrendaments, desnonaments i estabilitat dels contractes no van superar la votació parlamentària de divendres. El Congrés dels Diputats va acordar, per tant, la derogació dels dos reials decrets llei, que es va publicar oficialment al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). BOE-A-2026-20526: Derogació del Reial decret llei 26/2026 BOE-A-2026-20527: Derogació del Reial […]
...
Totes les Cambres de la Propietat Urbanes de Catalunya considerem que el Govern ha tornat a carregar sobre els propietaris privats una part creixent de la política social d’habitatge i que ha introduït, per la via excepcional del Reial decret llei, modificacions de gran abast en el règim dels arrendaments urbans. La solució al problema […]
...