Nova sentència del Suprem sobre les despeses de la hipoteca

Recent i nova sentència del Tribunal Suprem referent a les despeses vinculades a la constitució d’una hipoteca, cosa que ens obliga a tornar-nos a fer la pregunta: qui ha de pagar les despeses de constitució d’una hipoteca?

Anem enrere. El desembre del 2015, el Tribunal Suprem va declarar abusives algunes clàusules que concretament els bancs Popular i BBVA imposaven de manera sistemàtica als seus clients quan constituïen una hipoteca (no eren els únics en fer-ho, però). Eren les que obligaven el client a fer-se càrrec de tota la despesa de la formalització de la hipoteca. El tribunal va dictaminar que com a mínim una part de les despeses les haurien d’assumir els bancs, atès que el principal interessat en que la documentació i inscripció de l’escriptura de préstec amb garantia hipotecària es faci és el mateix banc.

Arrel de la sentència, milers de persones han reclamat als bancs les quantitat que han estat cobrades «de més». Tal i com va passar primer amb les clàusules sol, els bancs ja han advertit els propietaris que no els tornaran aquests diners sinó són condemnats individualment per un tribunal.

Les despeses que s’han estat reclamant als bancs són les següents:

1. Les despeses causades per la contractació dels serveis d’una gestoria, en cas que l’hagi imposada el banc.
2. El notari on es firma l’escriptura de la hipoteca.
3. El cost del Registre de la Propietat, que és on s’inscriu la finca que s’adquireix.
4. L’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD).
5. La taxació de l’habitatge.

I, en relació amb aquestes reclamacions, recentment el Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre dues d’elles, on els consumidors exigien la devolució de totes les despeses i impostos pagats amb la formalització de l’escriptura d’hipoteca. El Tribunal ha sentat jurisprudència basant-se en el fet que: si bé es pot considerar abusiva una clàusula que sense negociació i de manera indiscriminada atribueix el pagament de totes les despeses i impostos al consumidor, s’han de fer certes matisacions que permeten distribuir les càrregues entre les parts de manera teòricament justa. El Suprem ha dictaminat que:

-les despeses per a la constitució del préstec hauran d’anar a càrrec del prestatari (el consumidor); que també haurà de fer-se càrrec de l’impost que s’ha de pagar per l’operació (l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats)

-ara bé, les despeses dels documents notarials s’hauran de pagar a parts iguals entre el prestamista (el banc) i el prestatari (el consumidor). Pel que fa a les altres còpies notarials que es demanin posteriorment, les pagarà qui les sol·liciti

Respecte les despeses de la inscripció al Registre de la Propietat, de moment no es diu res; però haurem d’entendre, si més endavant no es diu el contrari, que aquestes despeses aniran a càrrec del prestamista (el banc) que és qui es beneficia de la inscripció registral del préstec hipotecari, en crear una càrrega, en el Registre de la Propietat, sobre la finca adquirida pel consumidor; i essent la inscripció registral necessària per a la seva validesa.