Els ajuts a la rehabilitació en el “Plan Estatal de Vivienda 2018-2021”

Durant les darreres setmanes hem anat publicant les novetats que inclou el “Plan Estatal de Vivienda 2018-2021”. Avui n’abordarem el penúltim capítol, el dedicat als ajuts per a la rehabilitació. Recordar que el pla presentat pel Ministeri de Foment l’estan debatent a les diferents comunitats autònomes. El projecte preveu un ampli ventall d’ajudes i de mesures que haurien de permetre aportar solucions que ajudin a resoldre els  problemes que a molts ciutadans els comporta l’accés a l’habitatge.

Sense ànim d’entrar en el detall dels requeriments que per aquest tipus d’ajuts es demanen,  cal esmentar que en matèria de rehabilitació d’habitatges aquest nou pla segueix les directrius de l’anterior i focalitza els ajuts a la rehabilitació en tres aspectes: la millora de l’eficiència energètica; l’accessibilitat i les obres de conservació dels immobles. Els requisits són similars als programes de rehabilitació vigents, per bé que s’hi ha introduït alguna millora.

Algunes novetats que paga la pena destacar són les següents: podran accedir als ajuts a la rehabilitació actuacions que es facin  en habitatges unifamiliars i d’altres que es facin en habitatges d’edificis plurifamiliars, als quals es considerarà individualment. Pel que fa a la quantia dels ajuts s’incrementen els imports màxims establerts per habitatge fins els 6.000€  (2.000€ si només es fan obres de conservació ); també s’incrementa el percentatge  de subvenció respecte de la inversió fins al 40 %, percentatge que arriba fins al 75% per a persones amb mobilitat reduïda i per a majors de 65 anys i per a persones amb ingressos per sota de tres vegades l’IPREM.

S’amplia molt significativament el nombre d’immobles que podran accedir a aquests ajuts. Fins ara tots els programes de rehabilitació requerien que l’edifici tingues una antiguitat superior als 36 anys; en canvi, ara també hi podran optar tots aquells immobles finalitzats abans del 1996, per tant amb més de 21 anys d’antiguitat.

Tot i que es manté com a requisit per optar als ajuts el fet que el 70 % de l’edifici estigui destinat a ús residencial (habitatges), s’ha flexibilitat l’altre requisit referent a la consideració d’habitatge habitual, que passa del 70 al 50 %.