EL PATRIMONI PROTEGIT

La protecció personal i patrimonial dels subjectes amb discapacitat ha estat i segueix sent una preocupació constant del legislador. A través del Llibre II, el legislador ha pretès oferir nous mecanismes de protecció que s'adecuin a la canviant realitat social. La creixent esperança de vida que la millora sanitària proporciona a les persones amb discapacitat fa possible en nombroses ocasions que aquestes sobrevisquin als seus familiars, la qual cosa augmenta la preocupació sobre el seu benestar futur. L'envelliment dels països desenvolupats condueix cada vegada més a situacions en què pot donar-se un "handicap" físic greu que requereix una assistència permanent, i que per produir-se de forma progressiva no troba sempre resposta en el mecanisme de la incapacitació judicial. Aquesta realitat es tradueix en una situació d'intranquil·litat per part de les famílies i en un important cost social que el Llibre II procura mitigar, entre altres mesures mitjançant la figura del patrimoni protegit.

El patrimoni protegit és una nova solució per a la protecció econòmica de les persones amb discapacitat psíquica igual o superior al 33% o amb discapacitat física o sensorial igual o superior l 65%.

Aquest patrimoni es forma mitjançant aportacions inicials i posteriors de diners, béns i drets. D'aquesta forma, els pares o tutors de persones amb discapacitat, sense haver d'efectuar una donació (que té un major cost fiscal), ni una venda, i sense haver d'esperar transmetre els béns per herència, poden vincular determinats béns a la satisfacció de les necessitats vitals de la persona amb discapacitat.

Els béns i drets que formen aquest patrimoni s'aïllen del patrimoni personal del beneficiari i queden sotmesos a un règim d'administració específic. Es crea una massa patrimonial que no té personalitat jurídica, administrada per un subjecte nomenat expressament, desvinculada del seu titular original, insensible als avatars patrimonials dels seus administradors i que no respon de les obligacions del beneficiari.

La constitució del patrimoni protegit es formalitza per mitjà d'escriptura pública, en què entre d'altres qüestions s'han de fer constar la descripció dels béns objecte de l'aportació i de la forma com es fa o es farà, les persones designades per a administrar el patrimoni protegit, les normes d'administració dels béns que l'integren, les facultats de disposició i administració conferides a l'administrador i també hi pot constar la destinació del romanent del patrimoni protegit per al moment en què aquest s'extingeixi. També en constituir el patrimoni protegit, es poden designar persones que supervisin l'administració i es poden adoptar les mesures de control de la gestió de l'administrador que es considerin convenients. Independentment de les mesures de control que es fixin, l'administrador ha de retre anualment comptes davant del beneficiari o a les persones designades a aquest efecte.

Els béns que integren el patrimoni protegit són inscribibles en el Registre de la Propietat a favor del mateix patrimoni amb la denominació que consta en l'escriptura de constitució (“patrimoni protegit a favor de” seguit del nom i cognoms del beneficiari) i en la inscripció dels béns que l'integren, s'han de fer constar les facultats conferides a l'administrador i les causes d'extinció del patrimoni.

Els nostres advocats li oferiran el millor assessorament jurídic. Servei gratuït pels socis..

SERVEIS
• Assessoria Jurídica
• Arquitectura i Urbanisme
• Administració de finques
• Administració de comunitats
• Assegurances
• Gestió administrativa