La devolució de la plusvàlua municipal

justicia

Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò recentment de la sentència del Tribunal Constitucional que estima parcialment una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat contenciós administratiu de Donostia en relació a diversos articles de la Norma Foral que regula l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del Territori Històric de Guipúscoa. Malgrat que la sentència es refereix exclusivament a la norma foral és transcendent, atès els articles que declara inconstitucionals tenen un redactat idèntic a la normativa estatal que regula l’impost, i que previsiblement obligarà a modificar la norma.

L’Impost sobre el Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), conegut popularment com a plusvàlua municipal, és un impost local que “teòricament” grava l’increment de valor que experimenten el terrenys urbans i que es posa de manifest quan hi ha una transmissió de la seva propietat per qualsevol títol (o bé la constitució o transmissió de drets reals de gaudi, limitatius del domini).

El problema en relació a aquest impost s’ha plantejat arran de la crisi immobiliària que s’ha viscut en els darrers anys i que ha provocat una caiguda dels preus immobiliaris. En aquest context molts propietaris han venut les propietats per un preu inferior al que varen pagar en comprar-les. És evident que en aquests casos el venedor no ha obtingut cap guany i que, realment, no hi ha hagut cap increment de valor del bé transmès, inclòs el terreny. No obstant els ajuntaments han continuat cobrant als venedors la plusvàlua municipal. Com és possible això?

El problema deriva del fet que, malgrat la definició de l’impost com un tribut que grava els increments de valor del terrenys urbans transmesos, la seva regulació no té en compte la variació “real” del valor del béns transmesos (la realitat econòmica), sinó que estableix un sistema formal de càlcul a partir del valor cadastral i dels anys (entre un i un màxim de vint) que el propietari ha estat titular de bé.      

El sentit comú ja feia pensar que alguna cosa no era correcta en relació a un impost que penalitzava el contribuent tot i no tenir cap guany o plusvàlua real, sinó pèrdues. Es per això que alguns ciutadans van decidir acudir als tribunals i, des de fa ja uns anys, hi ha hagut nombroses sentències favorables que obligaven els ajuntaments a retornar les plusvàlues pagades en aquells casos (on no hi havia cap guany ni increment de valor).  Així, per exemple,  ho estableix una sentència Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 22/3/2012.

Ara, el Tribunal Constitucional dóna un pas més en considerar que el referit impost, en la seva regulació, seria contrari al principi de capacitat econòmica previst a l’art. 31.1 de la Constitució (“en ningún caso podrá el legislador establecer un tributo tomando en consideración actos o hechos que no sean exponentes de una riqueza real o potencial”. “No caben en nuestro sistema  tributos que no recaigan sobre alguna fuente de capacidad económica”.). Això provocarà possiblement que el legislador reformi l’impost.

Com puc reclamar la devolució?

Per a poder reclamar hem de diferenciar dos supòsits:

-   Si varem pagar la plusvàlua en règim d’autoliquidació (és a dir, varem ingressar voluntàriament dins el termini l’import corresponent), caldrà fer un escrit de rectificació i devolució d’ingressos indeguts davant l’ajuntament, obrint la via administrativa. El termini màxim per fer la reclamació és de 4 anys des que es va fer el pagament.

Contra la resolució de l’ajuntament, cas que sigui denegatòria, caldrà interposar recursos fins a esgotar la via administrativa.

Finalment, si no s’estima, es podrà acudir a la via judicial, interposant el corresponent recurs econòmic-administratiu. En aquest darrer cas caldrà valorar cada cas la conveniència d’iniciar la reclamació judicial en funció de la quantitat a reclamar.

-   En el supòsit que sigui l’ajuntament qui va girar la liquidació de l’impost (p.ex. perquè no s’ha pagat en període voluntari), caldrà interposar els recursos administratius procedents dins els terminis previstos (normalment breus), ja que si els deixem passar no podrem reclamar la devolució.

En tot cas, com sempre, us recomanem que us assessoreu en relació al vostre cas particular sobre les possibilitat de reclamar la devolució.

Antoni Calle. Advocat

Tens dubtes o suggerències? Fes-nos-els arribar:
Categoria:
Email:
Assumpte:
Missatge:
Quants dits té una mà ?

CPU-logo-petit