A comarques gironines no hi ha bombolla de lloguer

Grafic1

Grafic2

Grafic 3

Mentre que a les comarques de Barcelona s'han encès totes les llums d'alarma davant la pujada dels preus dels habitatges de lloguer –una tendència que té més a veure amb l'ús turístic dels pisos que no pas amb els residents habituals- i s'anuncia una bombolla immobiliària en aquest sector immobiliari, a les comarques de Girona les coses són prou diferents.

+ info

La devolució de la plusvàlua municipal

justicia

Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò recentment de la sentència del Tribunal Constitucional que estima parcialment una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat contenciós administratiu de Donostia en relació a diversos articles de la Norma Foral que regula l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del Territori Històric de Guipúscoa. Malgrat que la sentència es refereix exclusivament a la norma foral és transcendent, atès els articles que declara inconstitucionals tenen un redactat idèntic a la normativa estatal que regula l’impost, i que previsiblement obligarà a modificar la norma.

L’Impost sobre el Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), conegut popularment com a plusvàlua municipal, és un impost local que “teòricament” grava l’increment de valor que experimenten el terrenys urbans i que es posa de manifest quan hi ha una transmissió de la seva propietat per qualsevol títol (o bé la constitució o transmissió de drets reals de gaudi, limitatius del domini).

+ info

Catalunya crea l’Índex de lloguers

 

lloguer

La consellera Meritxell Borràs va anunciar fa pocs dies la creació de l’Índex de referència del lloguer a Catalunya. Aquesta notícia, sumada a la petició de regulació dels preus de lloguer fomentada per l’Ajuntament de Barcelona, ha creat una certa confusió sobre el paper regulador dels preus de lloguer d’aquest índex.

En primer lloc volem ressaltar la dificultat de creació d’aquest índex. Per tal que sigui efectiu l’Índex ha de recollir, i així ho anuncia el govern català, les més importants peculiaritats que afecten els immobles de lloguer, atès que no tots els habitatges són iguals. Principalment ha de tenir en compte la superfície  de l’habitatge, l’estat de conservació, si està moblat o no, la ubicació o els serveis que disposi l’edifici.

+ info

L'IPC dels lloguers no es mou mentre l'Índex general creix espectacularment

IPCgeneral

IPClloguer

Evolucio IPC en taula

L'Índex de Preus al consum del conjunt de l'Estat ha fet un salt entre desembre de 2016 i gener de 2017. Si el darrer mes de l'any l'IPC genèric estava en un 1,6%, el gener s'ha enfilat fins a un 3%. Aquest canvi no s'ha produït en l'IPC que fa referència als immobles de lloguer, que van tancar l'any al 0,1% i l'han encetat exactament igual. L'IPC del lloguer es va instal·lar en el zero des de juny fins a octubre passat (amb l'excepció del juliol que va baixar una dècima) i els dos darrers mesos de l'any va créixer una dècima. El març de 2014 l'IPC estava situat en el -0,7% -amb mesos on va arribar al -0,8. L'índex ha anat recuperant valor molt lentament, gairebé dècima a dècima. Ha estat a partir del segon trimestre de 2016 que l'IPC ha donat símptomes de recuperació fins a estabilitzar-se en el valor del 0,0%. Tal com preveien els analistes l'índex va tancar pràcticament pla a finals d'any i la seva recuperació és lenta. També tal com s'anunciava el 2017 ha començat amb un IPC amb valors positius, fent un salt més important del previst. Val a dir que el fet que l'IPC dels lloguers no es mogui pràcticament del 0,0 ajuda a activar el mercat i beneficia els llogaters, però, per contra, perjudica els interessos dels propietaris que pateixen els efectes del decalatge de l'increment de l'IPC general a la seva vida quotidiana mentre no poden augmentar el valor de la renda que cobren.

El Tribunal Suprem espanyol manté que no es poden aplicar les criteris de protecció al consumidor de la sentència del tribunal europeu sobre clàusules sòl als prestataris “no consumidors”

sol

Una sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem, de 18 de gener de 2017, deixa clar en relació a les clàusules sòl que no es poden aplicar les normes protectores dels consumidors a aquelles persones que no tenen aquesta condició. Concretament, el Tribunal exclou de la condició de consumidors els prestataris que van adquirir la finca, per a la qual van demanar la hipoteca, per tal d’integrar-la en una activitat empresarial o professional.

+ info

Tens dubtes o suggerències? Fes-nos-els arribar:
Categoria:
Email:
Assumpte:
Missatge:
Quants dits té una mà ?

CPU-logo-petit