El Proyecto de Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del Alquiler, que ja ha estat aprovat pel Congrés dels Diputats i que, actualment, es tramita en el Senat, preveu que els habitatges d’ús turístic deixin d’estar emparats per la Llei d’arrendaments urbans i que passin a dependre de les diferents regulacions autonòmiques.

Fins ara, en la regulació espanyola, la Llei d’arrendaments urbans ja permet els lloguers de temporada i, per tant, també els de la temporada d’estiu.

Aquesta necessitat de garantir la seguretat als nostres habitatges, urbanitzacions i garatges està donant com a resultat un increment d'instal·lacions de sistemes de vigilància, mitjançant la instal·lació de circuits tancats de televisió, l’enregistrament amb dispositius webcam, la digitalització d'imatges, etc.
Cada dia són més les comunitats de propietaris que demanen aquests serveis, la qual cosa ens porta a definir els requisits necessaris per obtenir l'aprovació de la instal·lació i del funcionament d'un sistema de videovigilància.
(Reial Decret Llei 3/2013, de 22 de febrer)
Sens dubte una de les mesures adoptades pel Govern de l’Estat que més polèmica i reaccions adverses ha provocat entre els diferents professionals i col·lectius del món judicial ha estat l’aprovació de les taxes judicials o, més popularment, “taxes Gallardon” (en referència al Ministre de Justícia que les ha impulsat).

Les innumerables crítiques que ha generat aquesta mesura, no deriven tant del fet del seu establiment, com de la forma en que s’ha fet i com s’ha regulat; ja que els imports i percentatges establerts poden dificultar seriosament el dret fonamental, reconegut constitucionalment, d’accés a la Justícia a bon nombre de ciutadans i ciutadanes. Aquest perjudici s’havia vist agreujat a Catalunya pel fet que, conjuntament amb les noves taxes estatals, s’havien de satisfer les taxes establertes per la Llei 5/2012 del Parlament de Catalunya. De moment, aquestes darreres han quedat paralitzades cautelarment fins que es resolgui el recurs d’inconstitucionalitat presentat.

La integració dels/de les Empleats/des de la Llar al Règim General de la Seguretat Social, per equiparar aquesta situació a la resta dels treballadors tal i com disposa el Reial decret 1620/2011 ha fet un pas enrere, donat que a partir del proper 1 d’abril i segons el que disposa el Reial decret llei 29/2012, i en els casos dels treballadors/res que realitzin el seu treball durant menys de 60 hores setmanals per a un mateix ocupador, la norma torna a fer-les responsables de l’ingrés de les quotes. Però ha d’existir un acord amb l’ocupador, que continuarà essent l’obligat a assumir la part de les cotitzacions que li corresponguin.
